vendre o fumar

Ja fa cinc mesos que físicament no fumo. I estic satisfeta malgrat estic inquieta i neguitosa a tot hora. Però vaig fent. I no fumo.

Ahir em va passar una cosa que em va fer dir-li al xavier: veus? Per això no fumo.
Un home que ja coneixem de fa temps, ens estava venent una cosa. Tan se val el què. Però era d’aquelles vendes llargues, que cal explicar, veure un, veure un altre, ara torno al primer... Portàvem així potser o gairebé una hora. Ens va passar el temps volant però de sobte, l’home va dir:

- Encara fumeu?

El xavier el va mirar estranyat perquè fa més de trenta anys que no fuma i jo vaig saltar:

- No, ja no fumem. Fa cinc mesos que ho he deixat però t’acompanyem

Sí, sí. L’home ja no podia més i demanava que seguíssim xerrant a fora perquè pogués fumar. Ell és l’amo perquè sinó... I suposo que per la confiança que ens té, ens ho va dir. I vàrem sortir a fora a xerrar perquè pogués fumar.

Quan vam marxar de la botiga li vaig dir al xavier: per això no fumo.

Moral que es dóna una.

I per cert, segueixo pensant com fer exercici. Divendres vaig recorrer el Delta de l'Ebre en bici, vaja, un trosset. Us penjaré fotos.

faré salut

No puc escriure al bloc res d’interessant. Si algú vol deixar de fumar i em llegeix, arribarà a la conclusió que costa molt deixar-ho perquè després de més de quatre mesos, les ganes no minven. Anava a dir que segueixo igual però no és cert. No exagerem.

És cert que tinc moltes ganes d’agafar un cigarret. Però no són ganes físiques, no és necessitat de nicotina pel cos. Són ganes mentals. El meu cervell em diu que si agafés ara mateix un cigarret, em relaxaria. Estic cansada, molt cansada d’aquests dies de molta feina, de tensions familiars, de malshumors, d’estrès... Un cigarret, aquests dies, em semblava que m’ho arreglaria tot.

Però no fumo. Ni fumaré. I hauré de deixar d’endrapar. Últimament les ganes de fumar es tradueixen en visites furtives a la cuina a buscar alguna cosa per ficar-me a la boca.

Així que estic pensant com dur a terme el meu propòsit de l’any. Perquè he decidit que haig de fer exercici com a teràpia de deixar de fumar.

Deixar de fumar equival a més salut que equival a possibilitat d’estar més en forma que equival a portar a una vida més saludable que equival a cremar més calories que equival a perdre quilos acumulats per haver deixat de fumar.

Baixo la bicicleta estàtica de les golfes?

propòsit de l'any

En tot el que va d’any que no fumo! Visca!!!!

Ja estic al 2012. Sembla mentida com va tot de ràpid. No només estem al 12 sinó que, a més, gairebé ja m’he menjat el primer dia.

Estic aquí perquè volia compartir amb vosaltres el meu propòsit de l’any.

Això d’haver deixat de fumar després d’haver-me fet el propòsit just després de les campanades de l’any passat, m’ha fet prendre’m seriosament fer-me propòsits anuals.

Un repte.

I he decidit que el 2012, que coincideix amb el meu 50è any en aquest món, faré exercici.

Prohibit riure!

Sóc una dona sedentària, massa grassa perquè no cremo ni una caloria que, des que no fumo, a més, se m’ha agreujat. Doncs bé. No puc ni vull deixar de menjar el que menjo, ja hi haurà temps perquè m’ho prohibeixin tot, ara encara vull gaudir d’un bon àpat amb el xavier. Així que he decidit que haig de fer exercici, bellugar els meus rovellats ossos. Estic segura que ara que no fumo, que no esbufegaré als tres segons, fins i tot hi trobaré cert plaer.

Exercici per trobar-me bé físicament i anímicament.

Una bona manera d’afrontar que al juliol arribo als 50. En millor forma!

Ara pensaré com assolir el meu propòsit. Com quan vaig deixar de fumar, haig de rumiar-ho bé per no fracassar i que quedi tot en un no res.

Us aniré explicant!

Estic contenta! Visca el 2012!!!