tag:blogger.com,1999:blog-30052960644818045512024-03-05T11:07:19.647+01:00no fumar mésdesprés de 34 anysnúriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.comBlogger65125tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-62984709839914912912014-11-02T20:25:00.000+01:002014-11-02T20:25:35.105+01:00Ja fa més de tres anysEm fa il·lusió veure que de tant en tant, arribeu al blog. Gràcies per la visita!<br />
<br />
T'aviso que la gràcia és llegir-lo des del principi, però si has arribat aquí, doncs que sàpigues que ja fa més de tres anys que no fumo. Aquesta és la bona notícia. La dolenta, que encara enyoro fumar. Encara hi ha moments en què agafaria un cigarret. <br />
<br />
Però... saps? potser estic viva perquè no fumo. I això sí que és fort. I jo he tingut sort perquè és com si ho hagués previst, és com si el meu àngel de la guarda hagués fet alguna cosa perquè deixés el tabac un any abans de la meva embòlia pulmonar que res va tenir a veure amb el tabac (vull dir que no la va provocar) però si hagués fumat...<br />
<br />
Així va sorgir <a href="http://descoagulada.wordpress.com/2013/08/17/el-dia-que-va-comencar-tot/" target="_blank">"la dura vida d'una descoagulada"</a><br />
<br />
El que és la vida, no?<br />
<br />
Així que <b>deixa de fumar ja</b>, d'una vegada per totes. Llegeix des les <a href="http://nofumarmes.blogspot.com.es/2011/08/no-vull-fumar-mes.html" target="_blank">primeres entrades</a>, aquelles en què explico què cal fer per deixar de fumar, inspira't, agafa idees i som-hi!<br />
<br />
Ah! I si necessites suport moral, contacta amb mi i te'l donaré!<br />
<br />núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-62306358411289311312012-08-13T14:13:00.001+02:002012-08-13T14:13:47.672+02:00Primer aniversari
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Fa un any que no
fumo i no puc ser optimista perquè malgrat fa 365 dies que no agafo un cigarret
del paquet, l’encenc, inspiro i deixo anar el fum a poc a poc, sovint encara hi
penso, ho desitjo i ho enyoro. No estic passant un bon moment, i suposo que això
fa. Quan estic nerviosa, deprimida, amb ganes de... de... d’agafar un cigarret.
Així que a vegades penso que vaig escollir un mal moment per deixar de fumar.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">En fi. Fa un any
que no fumo i ho celebraria encenent un. Però no ho faré. Tan d’esforç no faré
que hagi estat inútil.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Per cert, ja en tinc 50.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Ara sí, punt i final. </span></div>
núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-3888688502324897582012-03-13T21:15:00.000+01:002012-03-13T21:15:20.862+01:007 mesos i punt final!!!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-ymc88rrkuW4/T1-qUVAbimI/AAAAAAAAPsM/jCCt3w01e4k/s1600/dirad%25C3%25A9u.gif" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="200" width="119" src="http://2.bp.blogspot.com/-ymc88rrkuW4/T1-qUVAbimI/AAAAAAAAPsM/jCCt3w01e4k/s200/dirad%25C3%25A9u.gif" /></a></div>Acabo de decidir que m’acomiado d’aquest bloc (que no dels blocs perquè potser en faci un altre). Però està clar que he deixat de fumar, que avui fa 7 mesos que no inhalo cap cigarret directament (diria que pel carrer he inhalat més d’un) i avui, sense preveure la coincidència, he començat a menjar menys i més sa, perquè m’he proposat aprimar-me, com a mínim, fins a tornar al pes de quan fumava tot i que si puc aprimar-me més, millor. Potser faré el bloc de com aconseguir aprimar-me... aaaah, pos sí! <br />
<br />
Deixaré aquest bloc passejant per l’univers internauta, no l’esborraré, i quedarà suspès en l’aire, vagant solet i abandonat, i algú, qui sap si mai passarà, escriurà al google “deixar de fumar” i zas, arribarà fins aquí. Si ets tu, llegeix-lo!, estic segura que et serà d’alguna utilitat, perquè dóna idees, consells i anima. <br />
<br />
Apa, fins aviat i un petó per a tothom sense fum!!!!núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-86634863940005911422012-02-17T13:59:00.000+01:002012-02-17T13:59:22.896+01:00passa el temps<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG5QDjlBY3o7irC_T62hxhsS_4TVYTIRbFgbi42teu0Itm3W39rDCOZJdgn0Acvr1pVyoWlzK7gP7I5kY2l5VVL-0Z6FisLU3vjJr6CX-GI64b2bgg6LgyAL9WnF27IHRZfBzNGEI6FSLt/s1600/cap+nord.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="200" width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG5QDjlBY3o7irC_T62hxhsS_4TVYTIRbFgbi42teu0Itm3W39rDCOZJdgn0Acvr1pVyoWlzK7gP7I5kY2l5VVL-0Z6FisLU3vjJr6CX-GI64b2bgg6LgyAL9WnF27IHRZfBzNGEI6FSLt/s200/cap+nord.jpg" /></a></div>No fumar = + 5 quilos + pell més bona + diners + salut + capacitat pulmonar<br />
<br />
Van passant els dies i no me n’adono que amb ells, passen també moltes coses. Hem celebrat els 10 anys del NAS, els 2 anys d’Uededrac i d’altres aniversaris menys feliços. Ha vingut en Marc a veure’m i malgrat tornarà a marxar d’aquí a poc, estic disfrutant de tenir-lo a casa un altre cop després de tant de temps. És cert. Ho sap i ho diu tothom: passa el temps molt de pressa.<br />
<br />
I amb aquesta rapidesa passa que cada cop sóc una mica més gran sense gairebé adonar-me’n . I aquest any el temps passa amb un to diferent, especial. Faré cinquanta al juliol i això impressiona a qualsevol que no els hagi fet ja. <br />
<br />
Orgullosa puc dir que arribaré als cinquanta sense fumar. Qui m’ho hagués dit! Però no només això. També arribaré amb un regal que feia moooooolt de temps que havia somiat, que volia, que desitjava, que tenia en la ment... No és broma! El primer cop que ho vaig pensar, va ser quan encara no tenia ni fills, i el gran en té 27, així que... tinc ganes de fer 50.<br />
<br />
Això m’ha fet pensar que són les il•lusions les que fan de motor en aquesta vida. Sense elles, el temps no passa i a vegades es fa insofrible llevar-se al matí. I hi ha algú que a més d’estimar-me molt, em coneix, i ha volgut regalar-me una il•lusió: un viatge amb la nostra autocaravana al Cap Nord. Cinc setmanes viatjant. És que no m’ho puc creure. Però ha aconseguit que vulgui que arribi juliol. I que cada matí em llevi amb ganes.núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-76668645812485724992012-02-06T19:34:00.000+01:002012-02-06T19:34:19.109+01:00Inspirar, expirar...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkPdbvgaphLmUXeX5yjLAQijyME6KIOluKWvNAfjMCkPOq5_nEij6LyL9Ol-drXV6qmxLEe_8i-0c9iZpAuNejCNWxi7NiSAKZ9759VFuLqKtVjI764qUq8oic8N_0N0dE_2rYwi6TQVAE/s1600/fum.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="138" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkPdbvgaphLmUXeX5yjLAQijyME6KIOluKWvNAfjMCkPOq5_nEij6LyL9Ol-drXV6qmxLEe_8i-0c9iZpAuNejCNWxi7NiSAKZ9759VFuLqKtVjI764qUq8oic8N_0N0dE_2rYwi6TQVAE/s200/fum.jpg" /></a></div>Estic gelada. I no és en sentit figurat, no, què va! tan de bo! És en sentit literal. Ara, si em poguéssiu veure, porto una bufanda, de les que m’he fet jo mateixa de llana gruixuda, tapant-me la boca i el nas. Porto el xaleco folrat, camisa de llaneta, samarreta de màniga llarga i a sota, una altra de màniga curta. A més, és clar, els pantalons, mitjons gruixuts, botes folrades de pèl. I estic encongida davant de l’ordinador, amb les mans que tenen prou feina per poder teclejar de tant glaçades que estan. He perdut els guants.<br />
<br />
Suposo que només em falta treure fum per la boca, allò que passa quan vas pel carrer i el teu alè es converteix en aire calent. Quan et passa, et pot semblar que estàs fumant. Quan era petita, jo ho simulava. Em posava els dits a la boca com si agafés un cigarret i treia el fum: “Mira com fumo!” Cridava al meu pare.<br />
<br />
Doncs en aquest moment en què tinc tant fred perquè la calefacció s’ha espatllat del tot i no venen a arreglar-la, he recordat amb nostàlgia el fum que treia a poc a poc i s’esvaïa sostre amunt. Inspirar, expirar. Inspirar, i expirar a poc a poc, molt a poc a poc...<br />
<br />
A punt per complir el mig any sense fum.núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-42684850291735450202012-01-15T17:45:00.001+01:002012-01-15T19:47:33.217+01:00vendre o fumar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXnVJtsOFYanxw8ibOI9pbuEM05F9sNT8t57Z3DPkIWHaNpc2Jh8nLlE8P4f6-orrHYscscTwGVwMzVFOXp2ySkQBDpQVgcaheV3sVKEsFCBx8-5hUx2MiHoVJrQD1K0OCPuaQb2PG0e39/s1600/fumaralcarrer.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="120" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXnVJtsOFYanxw8ibOI9pbuEM05F9sNT8t57Z3DPkIWHaNpc2Jh8nLlE8P4f6-orrHYscscTwGVwMzVFOXp2ySkQBDpQVgcaheV3sVKEsFCBx8-5hUx2MiHoVJrQD1K0OCPuaQb2PG0e39/s200/fumaralcarrer.jpg" /></a></div>Ja fa cinc mesos que físicament no fumo. I estic satisfeta malgrat estic inquieta i neguitosa a tot hora. Però vaig fent. I no fumo.<br />
<br />
Ahir em va passar una cosa que em va fer dir-li al xavier: veus? Per això no fumo.<br />
Un home que ja coneixem de fa temps, ens estava venent una cosa. Tan se val el què. Però era d’aquelles vendes llargues, que cal explicar, veure un, veure un altre, ara torno al primer... Portàvem així potser o gairebé una hora. Ens va passar el temps volant però de sobte, l’home va dir:<br />
<br />
- Encara fumeu?<br />
<br />
El xavier el va mirar estranyat perquè fa més de trenta anys que no fuma i jo vaig saltar:<br />
<br />
- No, ja no fumem. Fa cinc mesos que ho he deixat però t’acompanyem<br />
<br />
Sí, sí. L’home ja no podia més i demanava que seguíssim xerrant a fora perquè pogués fumar. Ell és l’amo perquè sinó... I suposo que per la confiança que ens té, ens ho va dir. I vàrem sortir a fora a xerrar perquè pogués fumar.<br />
<br />
Quan vam marxar de la botiga li vaig dir al xavier: per això no fumo.<br />
<br />
Moral que es dóna una.<br />
<br />
I per cert, segueixo pensant com fer exercici. Divendres vaig recorrer el Delta de l'Ebre en bici, vaja, un trosset. Us penjaré <a href="https://picasaweb.google.com/117254784055013717566/DeltaDeLEbre">fotos</a>.núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-64975366571604118712012-01-08T20:49:00.000+01:002012-01-08T20:49:29.233+01:00faré salut<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPlyDCEwfAbS6-4T9B2sbGLSLRCYnNpGBVQhM6q3b_3qMes7XDItES_hsFReC-7dRqILSph3NiBjfF-mtUMaLG-KM-PVo8v-QmOusx5eREkBRnjTqWLGBDqbIO7hm-FPjSYuOoTvM9Q62x/s1600/fer+exercici.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="200" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPlyDCEwfAbS6-4T9B2sbGLSLRCYnNpGBVQhM6q3b_3qMes7XDItES_hsFReC-7dRqILSph3NiBjfF-mtUMaLG-KM-PVo8v-QmOusx5eREkBRnjTqWLGBDqbIO7hm-FPjSYuOoTvM9Q62x/s200/fer+exercici.jpg" /></a></div>No puc escriure al bloc res d’interessant. Si algú vol deixar de fumar i em llegeix, arribarà a la conclusió que costa molt deixar-ho perquè després de més de quatre mesos, les ganes no minven. Anava a dir que segueixo igual però no és cert. No exagerem. <br />
<br />
És cert que tinc moltes ganes d’agafar un cigarret. Però no són ganes físiques, no és necessitat de nicotina pel cos. Són ganes mentals. El meu cervell em diu que si agafés ara mateix un cigarret, em relaxaria. Estic cansada, molt cansada d’aquests dies de molta feina, de tensions familiars, de malshumors, d’estrès... Un cigarret, aquests dies, em semblava que m’ho arreglaria tot.<br />
<br />
Però no fumo. Ni fumaré. I hauré de deixar d’endrapar. Últimament les ganes de fumar es tradueixen en visites furtives a la cuina a buscar alguna cosa per ficar-me a la boca. <br />
<br />
Així que estic pensant com dur a terme el meu propòsit de l’any. Perquè he decidit que haig de fer exercici com a teràpia de deixar de fumar. <br />
<br />
Deixar de fumar equival a més salut que equival a possibilitat d’estar més en forma que equival a portar a una vida més saludable que equival a cremar més calories que equival a perdre quilos acumulats per haver deixat de fumar.<br />
<br />
Baixo la bicicleta estàtica de les golfes?núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-88966037097484940202012-01-01T19:39:00.000+01:002012-01-01T19:39:11.765+01:00propòsit de l'any<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-N8-q3gMoISI/TwCn_ulAPDI/AAAAAAAAPf0/4u0RVTDJrh4/s1600/exercici.gif" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="177" width="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-N8-q3gMoISI/TwCn_ulAPDI/AAAAAAAAPf0/4u0RVTDJrh4/s200/exercici.gif" /></a></div>En tot el que va d’any que no fumo! Visca!!!!<br />
<br />
Ja estic al 2012. Sembla mentida com va tot de ràpid. No només estem al 12 sinó que, a més, gairebé ja m’he menjat el primer dia. <br />
<br />
Estic aquí perquè volia compartir amb vosaltres el meu propòsit de l’any. <br />
<br />
Això d’haver deixat de fumar després d’haver-me fet el propòsit just després de les campanades de l’any passat, m’ha fet prendre’m seriosament fer-me propòsits anuals. <br />
<br />
Un repte. <br />
<br />
I he decidit que el 2012, que coincideix amb el meu 50è any en aquest món, faré exercici. <br />
<br />
Prohibit riure!<br />
<br />
Sóc una dona sedentària, massa grassa perquè no cremo ni una caloria que, des que no fumo, a més, se m’ha agreujat. Doncs bé. No puc ni vull deixar de menjar el que menjo, ja hi haurà temps perquè m’ho prohibeixin tot, ara encara vull gaudir d’un bon àpat amb el xavier. Així que he decidit que haig de fer exercici, bellugar els meus rovellats ossos. Estic segura que ara que no fumo, que no esbufegaré als tres segons, fins i tot hi trobaré cert plaer.<br />
<br />
Exercici per trobar-me bé físicament i anímicament.<br />
<br />
Una bona manera d’afrontar que al juliol arribo als 50. En millor forma!<br />
<br />
Ara pensaré com assolir el meu propòsit. Com quan vaig deixar de fumar, haig de rumiar-ho bé per no fracassar i que quedi tot en un no res.<br />
<br />
Us aniré explicant!<br />
<br />
Estic contenta! Visca el 2012!!!núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-71856724417593561512011-12-30T09:35:00.000+01:002011-12-30T09:35:25.712+01:00feliç 2012!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-oBYRWvLBkvI/Tv13Wk_KVjI/AAAAAAAAPfg/Rj7Rvzm5j38/s1600/prop%25C3%25B2sits.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="133" width="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-oBYRWvLBkvI/Tv13Wk_KVjI/AAAAAAAAPfg/Rj7Rvzm5j38/s200/prop%25C3%25B2sits.jpg" /></a></div>Demà farà un any que em vaig fer el propòsit de deixar de fumar i no és que el fes cada any, què va. Jo era de les que deia que volia fumar i que el dia que ho volgués deixar, ho deixaria, però havia de tenir motius. El 31 de desembre de l’any passat vaig considerar que tenia motius per fer-ho i recordo perfectament que amb la boca plena de raïm, just després de les 12 campanades, vaig pensar: “L’any 2011 deixaré de fumar”. I així ha estat. He deixat de fumar. <br />
<br />
No ho dic amb prepotència, ni amb xuleria, al contrari. Ho dic amb l’ànim de convèncer a qui sigui, que quan es vol, es pot. És l’únic ingredient que cal per deixar de fumar: voler. I clar que no és fàcil, però si deixes de fumar sense voler, sense tenir-ho clar, el fracàs està gairebé garantit, no cal ni posar-s’hi i passar-ho malament. Ara bé, si vols, ho aconsegueixes. Malgrat tot.<br />
<br />
Fa més de quatre mesos que no fumo. I ho enyoro moltíssim. I en els moments xungus, el primer que penso és “vull fumar”. Però de seguida recorro a les bones sensacions que tinc perquè ja no fumo: no haver de sortir al carrer mentre treballo, no haver de buscar bars amb terrasses, no haver de gastar diners, no haver de patir perquè allà on estic “no es pot fumar”... Ahir vaig córrer un bon tros per poder creuar un semàfor en verd i no vaig esbufegar gens ni mica! No era l’edat, era el fum!<br />
<br />
Volia desitjar-vos un molt bon any. Penso que és amb optimisme que es poden fer front a tants i tants problemes que ens sorgeixen a tots cada dia i que sovint ens superen. Així que ens desitjo amb tota l’ànima que aquest any que ve sigui millor, si us plau!<br />
<br />
I a veure quin propòsit em faré aquest any! (Estic intrigada i tot!)núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-76295058115047525602011-12-25T21:37:00.000+01:002011-12-25T21:37:30.455+01:00Nadal superat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-M4oAqoJp1YI/TveIsYPfV-I/AAAAAAAAPfQ/g5-xaPyPZC8/s1600/llardefoc.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="150" width="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-M4oAqoJp1YI/TveIsYPfV-I/AAAAAAAAPfQ/g5-xaPyPZC8/s200/llardefoc.jpg" /></a></div>Quines ganes tenia de fumar. Estic passant els pitjors dies des que ho vaig deixar. <br />
<br />
Odio les festes de Nadal, les trobades familiars, les complicacions que em suposen tots aquests dies. I tot plegat em provoca cert estat de depresió i estrés que em fa enyorar moltíssim fumar.<br />
<br />
Però ja ha passat el Nadal. Després de dinar, tots davant de la llar de foc fumant i jo ben lluny per poder superar la prova. I el meu cunyat que em diu: <br />
<br />
- Si vols, en tinc. <br />
<br />
Me l’he quedat mirant incrèdula. I li he dit:<br />
<br />
- Fa quatre mesos que no fumo, no ho tiraré ara tot pel terra!<br />
<br />
I ell i la meva cunyada, a l’hora, em diuen:<br />
<br />
- I què et penses! nosaltres feia 15 anys que no fumàvem!<br />
<br />
Fantàstic tenir una família així. <br />
<br />
Realment tinc una força de voluntat que ni somiava. Si m’haguessin demanat que digués deu qualitats meves, mai hagués dit “tinc força de voluntat”, perquè no la tinc. Ni que m’haguessin demanat cent. I ves per on, en algun lloc amagat, en dec tenir una mica de reservada, per aquestes ocasions. Perquè avui, avui m’hagués aixecat de la cadira i hagués agafat el cigarret que m’oferia el meu cunyat i m’hagués anat davant de la llar de foc a fumar i m'hagués importat un pito. <br />
<br />
I ara estaria sumament penedida. Segur.<br />
<br />
Així que m’he quedat asseguda a la taula, amb la meva filla al costat, mentre tots fumaven a l’altra banda, davant de la llar de foc.<br />
<br />
Demà serà més fàcil. Ningú fuma.núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-25906348933061341252011-12-21T20:33:00.000+01:002011-12-21T20:33:26.802+01:00com t’enyoraré aquest Nadal<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZKx2Uwj8HEc-vmvmR2Z8h83ADB0m0DquRYIvVenM2gl99i3r8TnQq-76qbJM6TcByAj8wnMgEKyiY8en3BUoPoMaYoEUBrFNyomKepNt1vcvyyHbLP5RQnDBHntoxDsLuS8lSNV2rDBWX/s1600/nadal.JPG" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="166" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZKx2Uwj8HEc-vmvmR2Z8h83ADB0m0DquRYIvVenM2gl99i3r8TnQq-76qbJM6TcByAj8wnMgEKyiY8en3BUoPoMaYoEUBrFNyomKepNt1vcvyyHbLP5RQnDBHntoxDsLuS8lSNV2rDBWX/s200/nadal.JPG" /></a></div>Generalment el mes de desembre m’ha suposat més mal de caps que alegries. És obligat que tot surti bé, obligat que tothom sigui feliç, obligat gastar un munt de calers, obligat trobar-se amb la família, obligat passar-ho bé... Massa coses obligades. I recórrer al tabac en aquell moment que voldries no estar, va bé. Quants cops hauré agafat un cigarret i amb l’excusa de sortir a fumar, m’he volatilitzat? Quants m’ha salvat?<br />
<br />
Quan estava deprimida, perquè pel Nadal em deprimeixo més sovint que en altres èpoques, fumava. Amb melangia. Inspires, penses i deixes anar el fum. <br />
<br />
Quan estava tipa, de tant menjar. Perquè sembla que pel Nadal s’ha de menjar molt o has de justificar-te amb un “està molt bo, però no en vull més!” Doncs quan estava tipa, què millor que agafar un cigarret i fumar-lo, per fer baixar. Per no endrapar més.<br />
<br />
Pel Nadal no es pot parar la taula de qualsevol manera, no es pot vestir de qualsevol manera, no es pot estar de mal humor... Doncs mira, jo m’hi poso. Per dissimular, un cigarret i al balcó.<br />
<br />
Què faré ara!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!????<br />
<br />
Potser que no expliqui que no fumo i sortir igualment. Total, només fumava jo! Ningú se n’adonarà.<br />
<br />
Com t’enyoraré!!!!núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-80817011721285586332011-12-16T13:19:00.000+01:002011-12-16T13:19:43.676+01:00tòquio<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-kt__3QAIAN4/Tus28f5dPtI/AAAAAAAAPeo/UCIAQ4UJLcQ/s1600/no%2Bfumar%2BIMG_6711.JPG" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="200" width="134" src="http://4.bp.blogspot.com/-kt__3QAIAN4/Tus28f5dPtI/AAAAAAAAPeo/UCIAQ4UJLcQ/s200/no%2Bfumar%2BIMG_6711.JPG" /></a></div>En Marc està ara mateix a Tòquio, no en tenia prou amb Nova Zelanda. I escriu en el seu <a href="http://fonoll.wordpress.com/">blog </a>que no es pot fumar pel carrer!!! Que hi ha zones habilitades per fumar on s'amuntega la gent...<br />
<br />
Un motiu per estar contenta de no fumar. Per si algun dia vaig a Tòquio.<br />
<br />
(a la foto, senyal que indica que està prohibit fumar mentre camines...)núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-40045994926810342632011-12-14T20:25:00.001+01:002011-12-16T13:00:19.232+01:00Embarassada!!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-5EC_C-1TfkM/Tuj3idjpDtI/AAAAAAAAPeY/g9WKQKCzGSs/s1600/embarassada.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="200" width="152" src="http://1.bp.blogspot.com/-5EC_C-1TfkM/Tuj3idjpDtI/AAAAAAAAPeY/g9WKQKCzGSs/s200/embarassada.jpg" /></a></div>Em fan mal els peus d’estar tota l’estona dempeus. També tinc mal d’esquena i, segons com, els ronyons. Vaja, que una ja té una edat i...<br />
<br />
Avui m’han fet aquella pregunta que mai, repeteixo, mai ningú li ha de fer a una noia excepte si està del tot segur o segura. I quan dic “segur”, vull dir “SEGUR” perquè, és tan evident, que no hi ha confusió de cap mena, o perquè ella mateixa t’ho diu, o el seu company, la seva mare o perquè li surt en aquell mateix moment el nen de la panxa... Sinó, MAI!!! Feu-me cas. <br />
<br />
I a mi avui, patapam:<br />
<br />
- Nena, què estàs embarassada?<br />
- Doncs no, senyora, estic gorda.<br />
- No diguis això!<br />
- No s’amoïni pas! Tinc gairebé 50 i m’ha hagut de veure més jove si em creu embarassada!<br />
<br />
Ha somrigut. I jo que li havia donat peu a sortir de la pífia airosa, va i em diu:<br />
<br />
- Dona, amb cinquanta encara podries quedar-te embarassada! La meva filla ho està. En té un de 25 i ara aquest.<br />
- Quin disgust, doncs...<br />
<br />
Perquè, a aquestes alçades, és molta més felicitat haver deixat de fumar que estar esperant un fill, no? I així li ho he dit: <br />
<br />
- És que estic deixant de fumar, sap? I m’he engreixat una mica.<br />
- Ah! Això sí que està bé.<br />
<br />
Ha marxat i la he odiat. Si hagués tingut tabac, segurament m’hagués agafat un rampell...<br />
<br />
Demà em posaré pantalons.núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-35325684404703049522011-12-10T11:41:00.000+01:002011-12-10T11:41:23.640+01:00vist i no vist<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-8IjSYDBs6rQ/TuM2-9vpKYI/AAAAAAAAPeI/I89yRarMV3E/s1600/ducados.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="200" width="132" src="http://2.bp.blogspot.com/-8IjSYDBs6rQ/TuM2-9vpKYI/AAAAAAAAPeI/I89yRarMV3E/s200/ducados.jpg" /></a></div>A la botiga no tenim calefacció, s’ha espatllat. I fins dilluns no podem trucar al servei tècnic perquè estan d’aqüeducte. Així que fa fred. No és que no es pugui suportar, però en fa. I tenim un escalfador, només un, perquè si en posem dos, salten els ploms. <br />
<br />
El cas és que preveient que fa fred a la botiga, aquest matí he decidit vestir-me abrigada. He agafat el xaleco que tinc acolxat que abriga moltíssim i que acostumo a fer servir quan surto els caps de setmana, i me l’he posat. <br />
<br />
Aleshores he posat la mà a la butxaca perquè he notat que hi havia alguna cosa a dins i... HE TROBAT UN PAQUET DE DUCADOS!!!!! <br />
<br />
He fet un xiscle, no sé si d’horror, de felicitat, de sorpresa... Me l’he quedat mirant amb els ulls molt oberts, incrèdula, i de sobte, ha desaparegut, s’ha volatilitzat. Els meus dits s’han quedat agafant l’aire. <br />
<br />
El xavier m’ha dit: anem, que arribem tard.<br />
<br />
Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh.................núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-62405015676783895372011-12-01T20:06:00.000+01:002011-12-01T20:06:27.917+01:00l'autoestima a l'ascensor<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-BoWQYhw3kuw/TtfPCoF7GxI/AAAAAAAAPYk/qEv9RJIFh2w/s1600/ascensor.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="200" width="134" src="http://3.bp.blogspot.com/-BoWQYhw3kuw/TtfPCoF7GxI/AAAAAAAAPYk/qEv9RJIFh2w/s200/ascensor.jpg" /></a></div>Dimarts vaig organitzar un sopar multitudinari amb la gent que ha participat a les tertúlies de Cincdedeu, en total érem 33! Una passada!<br />
<br />
Jo no sé quanta de la gent que va venir eren fumadors però dels 33, només dos van sortir a fumar. DOS!<br />
<br />
Un d’ells em va preguntar si l'acompanyava fora i li vaig dir que jo ja no fumava. Em va felicitar i em va dir: “Deus tenir l’autoestima a l’ascensor!” <br />
<br />
Doncs no. No fumar no m’ha pujat l’autoestima. Tinc molta nostàlgia, em fa pena ja no fumar malgrat no penso tornar-hi. M’agrada no haver de sortir per fumar, m’agrada no dependre del tabac, m’agrada que el cigarret no controli la meva vida. Però m’agradava fumar i en tinc nostàlgia. Fumar i el que representava, com per exemple sortir i fer-la petar amb la gent mentre vas fent calades i et peles de fred...<br />
<br />
Sóc una exfumadora atípica. Ho sé.núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-51160354172197085592011-11-25T18:47:00.000+01:002011-11-25T18:47:13.911+01:00sóc un drac!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY26IYjsWV3CJwb2kJLZ9fS21XUtufe4gvuybvnpt2C960wBj22pMkBJsy3WQRO3AsEsKX5ZRv6VL54KDXJB-ZuLJFgp1iBTSmqYyG481HiPoG0cspAfCLmOpZOm05Jjk0hoMQUTaX5KCa/s1600/drac.png" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="186" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY26IYjsWV3CJwb2kJLZ9fS21XUtufe4gvuybvnpt2C960wBj22pMkBJsy3WQRO3AsEsKX5ZRv6VL54KDXJB-ZuLJFgp1iBTSmqYyG481HiPoG0cspAfCLmOpZOm05Jjk0hoMQUTaX5KCa/s200/drac.png" /></a></div>Ja m’han tret els punts... perquè, no sé si us ho havia dit, estava cosida. Jo creia que n’eren quatre, però al final, només tres. Res. Pim, pam. Però encara vaig coixa.<br />
<br />
Té relació el dolor amb el tabac? És cert, com penso, que fumar alleugereix el dolor? És la meva teoria. Quan et fa mal alguna cosa, agafes un cigarret, l’encens, inspires i apa, oblides el dolor perquè estàs concentrat en el fumar. Segur que és només la meva teoria, però us prometo que aquests dies, sobretot al vespre, quan tinc el peu com una pilota de goma i em fa xup xup, penso que si pogués agafar un cigarret, em faria menys mal.<br />
<br />
Algú deia que pensava massa en fumar. Però és cert. Hi penso. Sovint. Cada dia. Però ja fa tres mesos que no fumo, per voluntat pròpia i sense manca de ganes. Ni tan sols creient que, si fumés, em faria menys mal.<br />
<br />
Sóc un drac!núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-68598562390995866622011-11-22T12:22:00.000+01:002011-11-22T12:22:44.127+01:00que bé que plogui<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-X9x5nV8IZtg/TsuFvq4nUyI/AAAAAAAAPYE/uo79ZwjFbtw/s1600/pluja.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="200" width="195" src="http://3.bp.blogspot.com/-X9x5nV8IZtg/TsuFvq4nUyI/AAAAAAAAPYE/uo79ZwjFbtw/s200/pluja.jpg" /></a></div>Fumar quan plou és un incordi, perquè com tinguis la mala sort que et caigui una sola gota damunt el cigarret, ja el pots llençar. I la llei de Murphy diu que si ha de caure’t una gota d’aigua al damunt, serà al cigarret. Comprovat.<br />
<br />
Fa dies que plou gairebé tota l’estona. Ara mateix està plovisquejant i fa fred, tot està moll i els cotxes quan passen, aixequen aigua. I porto estona davant de l’ordinador concentrada quan, de cop, he pensat que em vindria de gust un cigarret. M’he quedat absorta en el meu pensament fumador: m’aixecaria de la cadira, estiraria les cames, agafaria un cigarret de la meva bossa i l’encenedor (tot i que potser ja el tindria dins de la butxaca del xaleco), sortiria a fora de la botiga i em posaria davant de la porta, que queda arrecerat de la pluja. Com que a qui a dins s’està calent, em pelaria de fred. M’he vist encogida de braços bellugant-me per entrar en calor. Com que els cotxes esquitxen, segur que em mullaria. Com que cauen gotons de dalt del sostre, segur que un aniria al meu cigarret. El meu pensament fumador, s’ha esfumat.<br />
<br />
Veus que bé que plogui!núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-77004332863705588222011-11-17T18:26:00.000+01:002011-11-17T18:26:02.697+01:00Vols alguna cosa més?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvEzkgf7zczaz72vkfYbrtyPeCALIWKsRjDKltP_p0Q68LR7BAL4mkaBgxO4t6pbrC5duN0ab3oVQe5yhJDK0FuXIt3JiS2t1fGP1el_70PiuEiY3emlC7GqGVld1ZAGJJ1nI2QbNSMk8i/s1600/peu+malament.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="157" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvEzkgf7zczaz72vkfYbrtyPeCALIWKsRjDKltP_p0Q68LR7BAL4mkaBgxO4t6pbrC5duN0ab3oVQe5yhJDK0FuXIt3JiS2t1fGP1el_70PiuEiY3emlC7GqGVld1ZAGJJ1nI2QbNSMk8i/s200/peu+malament.jpg" /></a></div>Què passa quan estàs al llit, malalt, i no pots fumar? Jo, per sort, a la meva vida he estat molt poques vegades malalta o tant, que hagués de fer llit. Malgrat he estat una fumadora <i>empedernida</i>, he estat una dona amb salut. Però si faig un esforç de memòria, recordo haver fet llit, amb febre, suant i dormint alguna que altra vegada. I haig de dir que, en aquestes situacions, no fumava. Ni ganes.<br />
<br />
Ara bé, així que començava, repeteixo, començava a trobar-me una miquetona bé, santtornemhi. M’aixecava del llit, abrigadeta, anava a jeure al sofà, i a inhalar nicotina. I quan l’acabava, respirava tranquil•la, i me’n tornava al llit. Recordo que aquell cigarret podia ser moltes coses, totes menys agradable. Em marejava, mal gust, em podia fer tossir... Però jo allà com una campiona aguantant el tipus. Fumar té això.<br />
<br />
Quan vaig estar ingressada una setmana a l’hospital perquè acabava de tenir el meu primer fill, en aquella època (déu meu! època!), anaves a la sala de fumadors. I així que vaig poder posar un peu a terra, a fumar. Durant l’embaràs ja no ho havia deixat, fumava menys, potser, però vaig fumar tots els dies. I un cop el nen a casa, fumàvem tots dos, vull dir, el seu pare i jo. Ara faria mal a la vista, la qual cosa és un què.<br />
<br />
Tot això per dir que el peu em fa mal, gairebé no puc caminar, i que aquests dies he estat emprenyant al Xavier que em porta el sopar, m’acompanya a la dutxa, em porta el llibre, la llana, el comandament... i ahir em va dir:<br />
<br />
- Vols alguna cosa més?<br />
<br />
I jo li vaig dir.<br />
<br />
- Un cigarret.<br />
<br />
No va colar.núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-8351462702277240672011-11-12T10:50:00.000+01:002011-11-12T10:50:02.791+01:00Encara no fa tres mesos!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-u891cFpsit8/Tr5BMa1l7DI/AAAAAAAAPXI/A9owO4c4P08/s1600/quirofan.jpeg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="139" width="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-u891cFpsit8/Tr5BMa1l7DI/AAAAAAAAPXI/A9owO4c4P08/s200/quirofan.jpeg" /></a></div>Ahir, 11 de l’11 de l’11, vaig estar en un quiròfan. No era el millor dia però com que m’arreglaven el peu a les 13h i el món s’havia d’acabar a les 11, doncs jo tranquil•la.<br />
<br />
No fa cap gràcia entrar en un quiròfan, i encara que era una tonteria de res, això que et posin anestèsia, t’atontin, et facin les preguntes mil vegades: tens alguna al•lèrgia? Prens algun medicament? Portes dentadura postissa? I més, que ja no recordo, arriba un moment que tems oblidar-te d’alguna cosa: els hauré dit tot? Ostres! M’he oblidat de dir-los que de petita vaig tenir una al•lèrgia que encara no sé de què va ser!!!!<br />
<br />
Però el que us volia explicar. Quan estava allà estirada, a punt per entrar al quiròfan número 2, vaja, que m’estaven preparant per entrar, l’anestesista em llegeix tot allò que ja havíem dit un parell de dies abans a la consulta pre-operatòria:<br />
<br />
- Una mica anèmica, el cor bé, al•lèrgia al nolotil, cap malaltia de pulmons, ni res important, fa tres mesos que no fumes...<br />
<br />
I aquí la vaig interrompre:<br />
<br />
- No, no! Encara no fa tres mesos, diumenge els farà!<br />
<br />
L’anestesista aixeca la vista del paper, em mira, somriu i em diu:<br />
<br />
- T’està costant, eh...<br />
<br />
I és que sí. M’està costant. Perquè mentre compti dies, és que els compto. No sé si m’enteneu.<br />
<br />
En fi. <br />
<br />
Ja no tinc un bony al peu, i després de quatre anys no sé si sabré viure sense ell. Ja us explicaré. De moment, el peu segueix dormint de l’anestèsia.núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-23207308209655254652011-11-04T18:54:00.001+01:002011-11-04T19:51:07.682+01:00amb la sang xuclada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW89bbYobK180e26bYB2zHORImIUFV3mvnPv5GWUOFAoU0ceB31M9cLHyHqu9TwVaEouz2JDVRTaecsFIdO41p3XklGQKkm6oXyw4Iv7bij1R1VeUdJGw5YDyPGndaMyeWH3MAozFGiZyj/s1600/tubsang.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="150" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW89bbYobK180e26bYB2zHORImIUFV3mvnPv5GWUOFAoU0ceB31M9cLHyHqu9TwVaEouz2JDVRTaecsFIdO41p3XklGQKkm6oXyw4Iv7bij1R1VeUdJGw5YDyPGndaMyeWH3MAozFGiZyj/s200/tubsang.jpg" /></a></div>Avui m’he anat a fer una anàlisi de sang. Arribats a una edat, està vist que tot comença a rovellar-se. I encara no he arribat als cinquanta! Què serà de mi quan hi arribi...<br />
<br />
El cas és que m’he deixat punxar el braç esquerra perquè sé que aquest és el que treu la sang a xorro. I tenia raó, en menys de cinc segons m’han tret cinc tubs de sang. Diria que la noia que me l’ha tret, no donava a l’abast omplint tubs. Tenia un ajudant que els anava posant tots en un portatubs i, ella anava tan ràpid, que gairebé li ha caigut un a terra. Ai! Han cridat els dos a l’hora. Jo tranquil•la. Anava a dir-los que no s’amoïnessin, que de sang en tinc una mica, fins i tot per donar. Però m’he estat calladeta i somrient.<br />
<br />
Després dels cinc segons i amb menys cinc tubs de sang per les meves venes, he sortit de l’hospital. Marejada perquè cada matí, així que em llevo, necessito el meu cafè amb llet. I avui no ha pogut ser. Així que marejada de no tenir res a l’estómac.<br />
<br />
Doncs bé: sense sang, marejada com una mona, plovent a bots i barrals, amb la boca pastossa de no haver ingerit res...tot i això, avui després de l’extracció m’hagués fumat un cigarret... i què a gust! <br />
<br />
Cada cop que he donat sang m’han dit: no fumis, eh! Espera’t almenys una hora. I jo somreia, sortia per la porta, obria la bossa i em fumava un cigarret. Ja sé, una inconsciència, perquè més d’un cau rodó a terra, però qui ha dit que jo sigui una noia responsable i amb consciència? El cas és que després d’una bona extracció de sang, un cigarret ve molt de gust. I avui això mateix és el que m’ha passat. Que l’he trobat a faltar un montón.<br />
<br />
Realment ara me n’adono de les coses que feia i associava a un cigarret. Aquesta no l’hagués dit mai, però ves per on, era així.<br />
<br />
Ai qué ver!núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-67317415244995496512011-11-02T19:57:00.004+01:002011-11-04T19:49:05.446+01:00D’aquí nou mesos... una guitarra!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilFb9GEZvxwG8hi42qyD8gQyGdFBp4Ns0z5Fafxm4Yg7wpTNU5Nja7G4J0Nae1XMv5JEKFF3OaOmXKK3mjzXjEMR9Wy-a4kqSs4ueobls35BNRcGPkZgtIiw33q5eiU03roQscofx1a0El/s1600/guitarra.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="150" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilFb9GEZvxwG8hi42qyD8gQyGdFBp4Ns0z5Fafxm4Yg7wpTNU5Nja7G4J0Nae1XMv5JEKFF3OaOmXKK3mjzXjEMR9Wy-a4kqSs4ueobls35BNRcGPkZgtIiw33q5eiU03roQscofx1a0El/s200/guitarra.jpg" /></a></div>Ahir pensava que ja fa molt de temps que amb els diners que m’estalvio de comprar-me tabac, ja no em faig cap regal. Pitjor encara, ni tan sols el poso dins una guardiola per estalviar-lo per comprar-me una guitarra com Déu mana. I pitjor encara. No tinc diners per estalviar, sempre vaig molt escurada. Si fumés, no sé d’on trauria els diners però sé que els aconseguiria. Menjar potser no menjaria, però fumar... vaja si fumaria.<br />
<br />
Però ho trobo molt injust. Vaig dir-me a mi mateixa que amb el que no gastaria en tabac, m’ho regalaria, com a recompensa. I ara ni fumo ni tinc regal. Això no pot ser. Reivindico el meu dret a tenir un regal cada setmana o, sinó, a disposar d’una guardiola per anar posant cada setmana uns 30 euros fins aconseguir els gairebé 1.000 que em costarà la guitarra... Això són unes 34 setmanes sense fumar... que són 8 mesos i mig... gairebé un embaràs. <br />
<br />
Fet. Ho acabo de decidir. Cada setmana estalviaré (és a dir, amagaré) 30 euros i d’aquí a nou mesos... una guitarra nova!!!!!<br />
<br />
Visca no fumar!!!!núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-58191458977069937332011-10-28T19:32:00.001+02:002011-11-04T19:45:43.844+01:00castanyes torrades i sense fum<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-wleu7eUOgw8/TrQyy-ST9vI/AAAAAAAAPV0/9xmhIRMqOZ0/s1600/castanyada.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="192" width="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-wleu7eUOgw8/TrQyy-ST9vI/AAAAAAAAPV0/9xmhIRMqOZ0/s200/castanyada.jpg" /></a></div>Aquest cap de setmana m’espera casa de colònies i castanyes i boniatos amb els amics. No m’emportaré la guitarra perquè el que solem fer és jugar i jugar i fumar i fumar i beure i beure. Fumar? No. Els últims anys ja no hem pogut fumar, amb cartells per tot arreu dient que no hi ha cap, ni un sol, espai per a fumadors. Els que tenen vici, han de sortir a fora, lluny, plogui, nevi, o faci un fred de nassos. L’any passat no sé si era jo l’única que fumava... diria que sí. La resta, a poc a poc, ho havien anat deixant tots.<br />
<br />
Agafava el paquet i sortia gairebé sense fer soroll, com si em fes vergonya reconèixer la meva debilitat, i fumava al mig del camp, sola, pelada de fred... pensant: per què coi fumo?<br />
<br />
Aquest any, primera castanyada sense tabac. Serà molt més tranquil, estic segura. No em caldrà sortir a fora, ni deixar la partida (o millor dit, perdre-la a propòsit per poder sortir), ni res de res. Senzillament, no fumaré. <br />
<br />
Per a tots els que encara en depeneu, és en aquestes ocasions que celebro i molt no fumar. <br />
<br />
Però no us enganyo, segueixo de tant en tant, fent un crit de guerra: que vull fumar!!!!!! I segueixo fent el que fos.núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-50249194846233121992011-10-21T20:00:00.001+02:002011-11-04T19:44:36.149+01:00que em receptin un cigarret<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ8Z3pQMvALu-h7a_zPQrqRd9FzKQ8WkCDkB2OZ0aDhB7y7AFLiUURYU3ptWOnwZHKEwuZ7OKfn0KtIJIeYKitMAfLNBoqn_8sex5cLj5kqatVCFmsswknGw7HCtBkg8b3hE8CZvLkMmZZ/s1600/medico-fumando.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="200" width="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ8Z3pQMvALu-h7a_zPQrqRd9FzKQ8WkCDkB2OZ0aDhB7y7AFLiUURYU3ptWOnwZHKEwuZ7OKfn0KtIJIeYKitMAfLNBoqn_8sex5cLj5kqatVCFmsswknGw7HCtBkg8b3hE8CZvLkMmZZ/s200/medico-fumando.jpg" /></a></div>Tinc una infecció a la boca. Les genives inflamades i el llavi també. Tinc un morro que semblo la Sánchez Camacho, la qual cosa no diu molt en favor meu.<br />
<br />
Primer em van començar a sagnar una mica, només una mica, les genives. No li vaig donar cap importància tot i que, des que vaig al dentista cada sis mesos, que tot això ja no em passava. Però vaja, no li vaig donar més importància.<br />
<br />
Després em vaig notar el llavi inflat. M’ho notava més jo que no pas la resta de la gent. Jo tinc la sensació que gairebé em toca el nas, però els que no em coneixen gaire, ni se n’adonen de res anormal i els que em coneixen, només si els fas fixar: tinc el llavi inflat? Em miren i diuen: potser una mica...<br />
<br />
Després va començar el mal a les genives, com si les tingués plenes de llagues. I aquí sí que vaig pensar que hauria d’anar al metge. I ahir hi vaig anar.<br />
<br />
Em mira la boca i em diu que no veu cap motiu perquè tingui la boca així. I molt menys, una relació casual amb les genives i que afecti a més el llavi superior. Em pregunta si hi ha hagut algun canvi: has pres algun medicament nou? Has fet alguna cosa diferent que et faci sospitar...?<br />
<br />
Vaig somriure, allà asseguda a la cadira de dentista, i li vaig dir, com qui no vol la cosa: “he deixat de fumar”. <br />
<br />
Primer va riure i va exclamar un: “Sí, home!”. Però després es va quedar seriosa i em va preguntar: fa molt? I jo. Dos mesos. Es va quedar rumiant i em va dir: “ no t’ho hauria de dir, però ves a saber, potser els bacteris que et protegien la boca fins ara, sense tabac, s’han mort i ara ets més vulnerable...”<br />
<br />
Ja deia jo que això de deixar de fumar era un mal assumpte. <br />
<br />
Antibiòtic, líquids d’aquests per glopejar i pasta per posar a les genives. Però no em va receptar un cigarret, que segurament és el que m’hagués anat millor.<br />
<br />
Aaaiiiii.núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-15352787965098831252011-10-17T19:25:00.001+02:002011-11-04T19:42:25.509+01:00baixar de pes fàcilment si fos més divertit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisWRrsBaOL8-alOjdSdUPA4CoKmseU4TbcffGdqkRo1EmJbmUsvEDf2H-gTukAAFrE-__o6HYIQycDLSGRFvd77berOUjEBIpmyi1dHN1a17yQ8DY4TNzZNjsLdCBQ6RMjbh-TknjcoCZN/s1600/bicicleta.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="199" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisWRrsBaOL8-alOjdSdUPA4CoKmseU4TbcffGdqkRo1EmJbmUsvEDf2H-gTukAAFrE-__o6HYIQycDLSGRFvd77berOUjEBIpmyi1dHN1a17yQ8DY4TNzZNjsLdCBQ6RMjbh-TknjcoCZN/s200/bicicleta.jpg" /></a></div>Després de dos mesos sense fumar hauré de dir que m’he engreixat una mica, tampoc tant. No ho sé pel número de quilos, que no em peso des de fa anys. Ho sé perquè els pantalons de l’any passat me’ls puc posar si deixo de respirar.<br />
<br />
Ahir trobada familiar. I la meva neboda fumant. I jo que li hagués agafat un sense ni adonar-me. Sobretot després de dinar. <br />
<br />
Encara ara, i no sembla que la cosa hagi de millorar, em venen pensaments de: “vaig a fumar”. Fins i tot he arribat a obrir la meva bossa per buscar el paquet. I em quedo astorada: “però què fas?!”<br />
<br />
Bé. El cas és que segueixo estant neguitosa, sovint amb ganes de ficar-me alguna cosa a la boca: galetes, xocolata, caramels... Sort que no en tinc gaires d’aquestes coses a mà, perquè aleshores sí que m’hagués posat uns quants molts quilets de més. <br />
<br />
En fi. He decidit que haig de fer exercici, ni que sigui una miquetona, per tranquil·litzar la meva consciència... i per fer salut, és clar! Ara que no fumo!<br />
<br />
I m’he trobat això: <br />
<a href="http://vimeo.com/29416289">Baixar de pes fàcilment si fos més divertit</a><br />
<br />
;) Seguiré buscant idees.núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3005296064481804551.post-65005284508612103092011-10-12T13:32:00.002+02:002011-10-12T13:32:48.852+02:00pensament obsessiufumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar............núriahttp://www.blogger.com/profile/14512037789302797417noreply@blogger.com1