Em fa il·lusió veure que de tant en tant, arribeu al blog. Gràcies per la visita!
T'aviso que la gràcia és llegir-lo des del principi, però si has arribat aquí, doncs que sàpigues que ja fa més de tres anys que no fumo. Aquesta és la bona notícia. La dolenta, que encara enyoro fumar. Encara hi ha moments en què agafaria un cigarret.
Però... saps? potser estic viva perquè no fumo. I això sí que és fort. I jo he tingut sort perquè és com si ho hagués previst, és com si el meu àngel de la guarda hagués fet alguna cosa perquè deixés el tabac un any abans de la meva embòlia pulmonar que res va tenir a veure amb el tabac (vull dir que no la va provocar) però si hagués fumat...
Així va sorgir "la dura vida d'una descoagulada"
El que és la vida, no?
Així que deixa de fumar ja, d'una vegada per totes. Llegeix des les primeres entrades, aquelles en què explico què cal fer per deixar de fumar, inspira't, agafa idees i som-hi!
Ah! I si necessites suport moral, contacta amb mi i te'l donaré!