Aquest cap de setmana m’espera casa de colònies i castanyes i boniatos amb els amics. No m’emportaré la guitarra perquè el que solem fer és jugar i jugar i fumar i fumar i beure i beure. Fumar? No. Els últims anys ja no hem pogut fumar, amb cartells per tot arreu dient que no hi ha cap, ni un sol, espai per a fumadors. Els que tenen vici, han de sortir a fora, lluny, plogui, nevi, o faci un fred de nassos. L’any passat no sé si era jo l’única que fumava... diria que sí. La resta, a poc a poc, ho havien anat deixant tots.
Agafava el paquet i sortia gairebé sense fer soroll, com si em fes vergonya reconèixer la meva debilitat, i fumava al mig del camp, sola, pelada de fred... pensant: per què coi fumo?
Aquest any, primera castanyada sense tabac. Serà molt més tranquil, estic segura. No em caldrà sortir a fora, ni deixar la partida (o millor dit, perdre-la a propòsit per poder sortir), ni res de res. Senzillament, no fumaré.
Per a tots els que encara en depeneu, és en aquestes ocasions que celebro i molt no fumar.
Però no us enganyo, segueixo de tant en tant, fent un crit de guerra: que vull fumar!!!!!! I segueixo fent el que fos.
divendres, 28 d’octubre del 2011
divendres, 21 d’octubre del 2011
que em receptin un cigarret
Tinc una infecció a la boca. Les genives inflamades i el llavi també. Tinc un morro que semblo la Sánchez Camacho, la qual cosa no diu molt en favor meu.
Primer em van començar a sagnar una mica, només una mica, les genives. No li vaig donar cap importància tot i que, des que vaig al dentista cada sis mesos, que tot això ja no em passava. Però vaja, no li vaig donar més importància.
Després em vaig notar el llavi inflat. M’ho notava més jo que no pas la resta de la gent. Jo tinc la sensació que gairebé em toca el nas, però els que no em coneixen gaire, ni se n’adonen de res anormal i els que em coneixen, només si els fas fixar: tinc el llavi inflat? Em miren i diuen: potser una mica...
Després va començar el mal a les genives, com si les tingués plenes de llagues. I aquí sí que vaig pensar que hauria d’anar al metge. I ahir hi vaig anar.
Em mira la boca i em diu que no veu cap motiu perquè tingui la boca així. I molt menys, una relació casual amb les genives i que afecti a més el llavi superior. Em pregunta si hi ha hagut algun canvi: has pres algun medicament nou? Has fet alguna cosa diferent que et faci sospitar...?
Vaig somriure, allà asseguda a la cadira de dentista, i li vaig dir, com qui no vol la cosa: “he deixat de fumar”.
Primer va riure i va exclamar un: “Sí, home!”. Però després es va quedar seriosa i em va preguntar: fa molt? I jo. Dos mesos. Es va quedar rumiant i em va dir: “ no t’ho hauria de dir, però ves a saber, potser els bacteris que et protegien la boca fins ara, sense tabac, s’han mort i ara ets més vulnerable...”
Ja deia jo que això de deixar de fumar era un mal assumpte.
Antibiòtic, líquids d’aquests per glopejar i pasta per posar a les genives. Però no em va receptar un cigarret, que segurament és el que m’hagués anat millor.
Aaaiiiii.
Primer em van començar a sagnar una mica, només una mica, les genives. No li vaig donar cap importància tot i que, des que vaig al dentista cada sis mesos, que tot això ja no em passava. Però vaja, no li vaig donar més importància.
Després em vaig notar el llavi inflat. M’ho notava més jo que no pas la resta de la gent. Jo tinc la sensació que gairebé em toca el nas, però els que no em coneixen gaire, ni se n’adonen de res anormal i els que em coneixen, només si els fas fixar: tinc el llavi inflat? Em miren i diuen: potser una mica...
Després va començar el mal a les genives, com si les tingués plenes de llagues. I aquí sí que vaig pensar que hauria d’anar al metge. I ahir hi vaig anar.
Em mira la boca i em diu que no veu cap motiu perquè tingui la boca així. I molt menys, una relació casual amb les genives i que afecti a més el llavi superior. Em pregunta si hi ha hagut algun canvi: has pres algun medicament nou? Has fet alguna cosa diferent que et faci sospitar...?
Vaig somriure, allà asseguda a la cadira de dentista, i li vaig dir, com qui no vol la cosa: “he deixat de fumar”.
Primer va riure i va exclamar un: “Sí, home!”. Però després es va quedar seriosa i em va preguntar: fa molt? I jo. Dos mesos. Es va quedar rumiant i em va dir: “ no t’ho hauria de dir, però ves a saber, potser els bacteris que et protegien la boca fins ara, sense tabac, s’han mort i ara ets més vulnerable...”
Ja deia jo que això de deixar de fumar era un mal assumpte.
Antibiòtic, líquids d’aquests per glopejar i pasta per posar a les genives. Però no em va receptar un cigarret, que segurament és el que m’hagués anat millor.
Aaaiiiii.
dilluns, 17 d’octubre del 2011
baixar de pes fàcilment si fos més divertit
Després de dos mesos sense fumar hauré de dir que m’he engreixat una mica, tampoc tant. No ho sé pel número de quilos, que no em peso des de fa anys. Ho sé perquè els pantalons de l’any passat me’ls puc posar si deixo de respirar.
Ahir trobada familiar. I la meva neboda fumant. I jo que li hagués agafat un sense ni adonar-me. Sobretot després de dinar.
Encara ara, i no sembla que la cosa hagi de millorar, em venen pensaments de: “vaig a fumar”. Fins i tot he arribat a obrir la meva bossa per buscar el paquet. I em quedo astorada: “però què fas?!”
Bé. El cas és que segueixo estant neguitosa, sovint amb ganes de ficar-me alguna cosa a la boca: galetes, xocolata, caramels... Sort que no en tinc gaires d’aquestes coses a mà, perquè aleshores sí que m’hagués posat uns quants molts quilets de més.
En fi. He decidit que haig de fer exercici, ni que sigui una miquetona, per tranquil·litzar la meva consciència... i per fer salut, és clar! Ara que no fumo!
I m’he trobat això:
Baixar de pes fàcilment si fos més divertit
;) Seguiré buscant idees.
Ahir trobada familiar. I la meva neboda fumant. I jo que li hagués agafat un sense ni adonar-me. Sobretot després de dinar.
Encara ara, i no sembla que la cosa hagi de millorar, em venen pensaments de: “vaig a fumar”. Fins i tot he arribat a obrir la meva bossa per buscar el paquet. I em quedo astorada: “però què fas?!”
Bé. El cas és que segueixo estant neguitosa, sovint amb ganes de ficar-me alguna cosa a la boca: galetes, xocolata, caramels... Sort que no en tinc gaires d’aquestes coses a mà, perquè aleshores sí que m’hagués posat uns quants molts quilets de més.
En fi. He decidit que haig de fer exercici, ni que sigui una miquetona, per tranquil·litzar la meva consciència... i per fer salut, és clar! Ara que no fumo!
I m’he trobat això:
Baixar de pes fàcilment si fos més divertit
;) Seguiré buscant idees.
dimecres, 12 d’octubre del 2011
pensament obsessiu
fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar fumar............
diumenge, 9 d’octubre del 2011
sortir corrents per fumar
Aquesta setmana he estat molt liada, fent El NAS, com cada mes. I aquest cap de setmana me l'he passat descansant un altre cop. Sembla que vull saborejar els últims dies que em queden abans d'iniciar la temporada de Nadal que, esperem (confiem i desitgem), no em donarà temps de descans (tan de bo no tingui ni un moment de descans!).
I ara em ve a la memòria l'any passat, quan havia de sortir al carrer, pelada de fred, a fumar de tant en tant. Recordo que, fins i tot, m'havia arribat a discotir amb el xavier perquè s'enfadava quan jo sortia corrents a l'hora de plegar per poder fumar. No ho entenia: venia de 5 minuts més? No, no venia, per ell. Per un fumador, et ve de 5 minuts i de menys.
Sortia al carrer a fumar i em passava que l'encenia i no havia passat ni un parell de calades que l'havia de llençar perquè venia algú. Vaja desperdici de cigarrets!
Però s'ha acabat. Ja no haig de sortir corrents per fumar. I aquesta setmana arribaré al meu segon mes.
Tot i que, quan acabo de dinar, reconec que encara m'haig d'aixecar ràpid i eliminar la sobretaula perquè em poso dels nervis. Farà dos mesos i encara haig de lluitar contra les ganes de fumar!!! No sempre, no a tot hora, no a cada minut...
Així que aquest cop, he guanyat al tabac.
Bona setmana!
I ara em ve a la memòria l'any passat, quan havia de sortir al carrer, pelada de fred, a fumar de tant en tant. Recordo que, fins i tot, m'havia arribat a discotir amb el xavier perquè s'enfadava quan jo sortia corrents a l'hora de plegar per poder fumar. No ho entenia: venia de 5 minuts més? No, no venia, per ell. Per un fumador, et ve de 5 minuts i de menys.
Sortia al carrer a fumar i em passava que l'encenia i no havia passat ni un parell de calades que l'havia de llençar perquè venia algú. Vaja desperdici de cigarrets!
Però s'ha acabat. Ja no haig de sortir corrents per fumar. I aquesta setmana arribaré al meu segon mes.
Tot i que, quan acabo de dinar, reconec que encara m'haig d'aixecar ràpid i eliminar la sobretaula perquè em poso dels nervis. Farà dos mesos i encara haig de lluitar contra les ganes de fumar!!! No sempre, no a tot hora, no a cada minut...
Així que aquest cop, he guanyat al tabac.
Bona setmana!
dilluns, 3 d’octubre del 2011
tanta felicitat...
He estat tot el cap de setmana fent el gandul, com les gosses, ajaguda al terra, asseguda mirant la gent què feia, menjant, bevent, fent mitja… Un cap de setmana genial.
Hem estat al càmping La Vall de Campmajor, al costat de St. Miquel de Campmajor, prop de Banyoles. Els dies calorosos durant el matí i frescos per la nit. Excursions quilomètriques amb les gosses anant a munt i avall per boscos que mai s’acaben i, això sí, sense ni un sol bolet.
Hem menjat a l’hora que ens ha anat bé. Hem dormit quan hem tingut son. Hem fet allò que teníem ganes i sinó teníem ganes de fer res, doncs no fèiem res.
Tanta llibertat m’ha caigut malament. Avui no volia tornar a la feina. M’ha costat molt. Molt i molt. Hagués donat el que fos per quedar-me allà una temporadeta, amb el silenci, els ocells, els ramats i els corbs. Què hagués donat!
I podríeu pensar que amb tanta felicitat m’havia d’oblidar del cigarret...
Doncs no. He obert la porta de l’autocarvana i he cridat a ple pulmó: VULL FUMAAAAAAR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! I he continuat fent jersei.
Hem estat al càmping La Vall de Campmajor, al costat de St. Miquel de Campmajor, prop de Banyoles. Els dies calorosos durant el matí i frescos per la nit. Excursions quilomètriques amb les gosses anant a munt i avall per boscos que mai s’acaben i, això sí, sense ni un sol bolet.
Hem menjat a l’hora que ens ha anat bé. Hem dormit quan hem tingut son. Hem fet allò que teníem ganes i sinó teníem ganes de fer res, doncs no fèiem res.
Tanta llibertat m’ha caigut malament. Avui no volia tornar a la feina. M’ha costat molt. Molt i molt. Hagués donat el que fos per quedar-me allà una temporadeta, amb el silenci, els ocells, els ramats i els corbs. Què hagués donat!
I podríeu pensar que amb tanta felicitat m’havia d’oblidar del cigarret...
Doncs no. He obert la porta de l’autocarvana i he cridat a ple pulmó: VULL FUMAAAAAAR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! I he continuat fent jersei.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)