Tinc una infecció a la boca. Les genives inflamades i el llavi també. Tinc un morro que semblo la Sánchez Camacho, la qual cosa no diu molt en favor meu.
Primer em van començar a sagnar una mica, només una mica, les genives. No li vaig donar cap importància tot i que, des que vaig al dentista cada sis mesos, que tot això ja no em passava. Però vaja, no li vaig donar més importància.
Després em vaig notar el llavi inflat. M’ho notava més jo que no pas la resta de la gent. Jo tinc la sensació que gairebé em toca el nas, però els que no em coneixen gaire, ni se n’adonen de res anormal i els que em coneixen, només si els fas fixar: tinc el llavi inflat? Em miren i diuen: potser una mica...
Després va començar el mal a les genives, com si les tingués plenes de llagues. I aquí sí que vaig pensar que hauria d’anar al metge. I ahir hi vaig anar.
Em mira la boca i em diu que no veu cap motiu perquè tingui la boca així. I molt menys, una relació casual amb les genives i que afecti a més el llavi superior. Em pregunta si hi ha hagut algun canvi: has pres algun medicament nou? Has fet alguna cosa diferent que et faci sospitar...?
Vaig somriure, allà asseguda a la cadira de dentista, i li vaig dir, com qui no vol la cosa: “he deixat de fumar”.
Primer va riure i va exclamar un: “Sí, home!”. Però després es va quedar seriosa i em va preguntar: fa molt? I jo. Dos mesos. Es va quedar rumiant i em va dir: “ no t’ho hauria de dir, però ves a saber, potser els bacteris que et protegien la boca fins ara, sense tabac, s’han mort i ara ets més vulnerable...”
Ja deia jo que això de deixar de fumar era un mal assumpte.
Antibiòtic, líquids d’aquests per glopejar i pasta per posar a les genives. Però no em va receptar un cigarret, que segurament és el que m’hagués anat millor.
Aaaiiiii.
