divendres, 28 d’octubre del 2011

castanyes torrades i sense fum

Aquest cap de setmana m’espera casa de colònies i castanyes i boniatos amb els amics. No m’emportaré la guitarra perquè el que solem fer és jugar i jugar i fumar i fumar i beure i beure. Fumar? No. Els últims anys ja no hem pogut fumar, amb cartells per tot arreu dient que no hi ha cap, ni un sol, espai per a fumadors. Els que tenen vici, han de sortir a fora, lluny, plogui, nevi, o faci un fred de nassos. L’any passat no sé si era jo l’única que fumava... diria que sí. La resta, a poc a poc, ho havien anat deixant tots.

Agafava el paquet i sortia gairebé sense fer soroll, com si em fes vergonya reconèixer la meva debilitat, i fumava al mig del camp, sola, pelada de fred... pensant: per què coi fumo?

Aquest any, primera castanyada sense tabac. Serà molt més tranquil, estic segura. No em caldrà sortir a fora, ni deixar la partida (o millor dit, perdre-la a propòsit per poder sortir), ni res de res. Senzillament, no fumaré.

Per a tots els que encara en depeneu, és en aquestes ocasions que celebro i molt no fumar.

Però no us enganyo, segueixo de tant en tant, fent un crit de guerra: que vull fumar!!!!!! I segueixo fent el que fos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada