Avui m’han fet aquella pregunta que mai, repeteixo, mai ningú li ha de fer a una noia excepte si està del tot segur o segura. I quan dic “segur”, vull dir “SEGUR” perquè, és tan evident, que no hi ha confusió de cap mena, o perquè ella mateixa t’ho diu, o el seu company, la seva mare o perquè li surt en aquell mateix moment el nen de la panxa... Sinó, MAI!!! Feu-me cas.
I a mi avui, patapam:
- Nena, què estàs embarassada?
- Doncs no, senyora, estic gorda.
- No diguis això!
- No s’amoïni pas! Tinc gairebé 50 i m’ha hagut de veure més jove si em creu embarassada!
Ha somrigut. I jo que li havia donat peu a sortir de la pífia airosa, va i em diu:
- Dona, amb cinquanta encara podries quedar-te embarassada! La meva filla ho està. En té un de 25 i ara aquest.
- Quin disgust, doncs...
Perquè, a aquestes alçades, és molta més felicitat haver deixat de fumar que estar esperant un fill, no? I així li ho he dit:
- És que estic deixant de fumar, sap? I m’he engreixat una mica.
- Ah! Això sí que està bé.
Ha marxat i la he odiat. Si hagués tingut tabac, segurament m’hagués agafat un rampell...
Demà em posaré pantalons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada