l'autoestima a l'ascensor

Dimarts vaig organitzar un sopar multitudinari amb la gent que ha participat a les tertúlies de Cincdedeu, en total érem 33! Una passada!

Jo no sé quanta de la gent que va venir eren fumadors però dels 33, només dos van sortir a fumar. DOS!

Un d’ells em va preguntar si l'acompanyava fora i li vaig dir que jo ja no fumava. Em va felicitar i em va dir: “Deus tenir l’autoestima a l’ascensor!”

Doncs no. No fumar no m’ha pujat l’autoestima. Tinc molta nostàlgia, em fa pena ja no fumar malgrat no penso tornar-hi. M’agrada no haver de sortir per fumar, m’agrada no dependre del tabac, m’agrada que el cigarret no controli la meva vida. Però m’agradava fumar i en tinc nostàlgia. Fumar i el que representava, com per exemple sortir i fer-la petar amb la gent mentre vas fent calades i et peles de fred...

Sóc una exfumadora atípica. Ho sé.