5/8/2011, vuit dies per no fumar més
Fatal. Ho porto fatal. Em queden 4 paquets i gairebé, això sí, gairebé fumo com sempre. Se m’acaben els dies de fumar i estic addicte com sempre.
Recomanació: si vols deixar de fumar, no facis enganys de fumar menys. Funciona el primer o segon dia, després és una enganyifa.
Però vull deixar de fumar i m’he fet la promesa de no comprar més tabac, així que, se m’acaben els dies d’addicció. Tan se val si ara fumo molt o poc, quan s’acabin, s’hauran acabat.
I per motivar-me, he fet una llista de totes les coses que crec que guanyaré si deixo de fumar.
1.- Ara no ho sé, però em trobaré millor. És cert. Jo em trobo perfectament bé i no deixaria de fumar per qüestions de salut tot i que, diuen, són les més importants. El risc d’agafar càncers és molt més alt i encara que fins que no et passa, no ets conscient del perill i de l’estupidesa que has comès, millor no jugar a la loteria i agafar tots els números.
El que notaré més, segur, és quan pugi les escales o faci el més mínim exercici. No m’ofegaré com ara, que pujo quatre escales i sembla que m’hagi de morir, trec el fetge per la boca!
2.- Gastaré uns 100 euros menys al mes. I si 100 euros em sembla relativament poc, què tal si dic 16.000 pessetes? Quina barbaritat!!! M’he proposat estalviar-los cada mes i de tanta en tant, obrir la guardiola i comprar-me algun caprici. Si només els deixo de gastar, no ho notaré. Així que he decidit separar-los cada mes i gastar-los en coses que em facin il•lusió, que siguin ben bé capricis. No fumar ha de tenir premi!
3.- Deixaré de dependre d’ell. Em fastídia moltíssim haver de sortir a fumar, patir perquè no puc fumar, posar-me nerviosa perquè fa estona que no fumo i interrompre allò que potser estic fent la mar de a gust per anar a fumar. Quan vaig a veure a la meva mare, haig de sortir al balcó per fumar! I si fos l’única situació... N’hi ha moltes i em fan sentir ridícula. Deixar de fumar, acabarà amb tot això.
4.- Seré una d’aquelles persones que ho ha aconseguit. No ens enganyem, no és fàcil. I jo admiro a tots els que ho han deixat i no han recaigut. De vegades als fumadors ens agafa no sé què quan sabem que un amic amb qui comparties estones fumadores, decideix deixar de fumar. Penses: jope, ara no em deixarà fumar? Ja no podrem estar tranquils fumant i xerrant com abans? I secretament desitges que fracassi. Sí, sí, així és!!! Però en el fons, quan ho aconsegueixen, els admires i enveges.
5.- Suposo que guanyaré punts davant dels fills. Ells no fumen i tots han estat o estan amb gent que fuma. Els admiro i envejo. No fumar jo és donar-los la raó, que en aquest cas la tenen i com una casa.
6.- Deixaré d’amargar-li la vida al Xavier. Ell té al•lèrgia a moltes coses i el fum que hi poso jo, li fa saltar les llàgrimes, tossir, esternudar... No sempre, però a la primavera és bestial. I això ens creava un conflicte. Els fumadors som així d’egoistes! Però és que nosaltres també estem malalts. Però si deixo de fumar, un altre problema resolt.
7.- Seré una dona més lliure.
A la pregunta inicial de si recompensen les recompenses, sí, clar que sí!!! Però quan tingui el monu, pensaré que no i voldré endegar-lo tot a la porra. Potser m’hauré de penjar frases a la paret de la meva habitació per donar-me moral...
Necessitaré molta moral!!!!
