Van passant els dies i no me n’adono que amb ells, passen també moltes coses. Hem celebrat els 10 anys del NAS, els 2 anys d’Uededrac i d’altres aniversaris menys feliços. Ha vingut en Marc a veure’m i malgrat tornarà a marxar d’aquí a poc, estic disfrutant de tenir-lo a casa un altre cop després de tant de temps. És cert. Ho sap i ho diu tothom: passa el temps molt de pressa.
I amb aquesta rapidesa passa que cada cop sóc una mica més gran sense gairebé adonar-me’n . I aquest any el temps passa amb un to diferent, especial. Faré cinquanta al juliol i això impressiona a qualsevol que no els hagi fet ja.
Orgullosa puc dir que arribaré als cinquanta sense fumar. Qui m’ho hagués dit! Però no només això. També arribaré amb un regal que feia moooooolt de temps que havia somiat, que volia, que desitjava, que tenia en la ment... No és broma! El primer cop que ho vaig pensar, va ser quan encara no tenia ni fills, i el gran en té 27, així que... tinc ganes de fer 50.
Això m’ha fet pensar que són les il•lusions les que fan de motor en aquesta vida. Sense elles, el temps no passa i a vegades es fa insofrible llevar-se al matí. I hi ha algú que a més d’estimar-me molt, em coneix, i ha volgut regalar-me una il•lusió: un viatge amb la nostra autocaravana al Cap Nord. Cinc setmanes viatjant. És que no m’ho puc creure. Però ha aconseguit que vulgui que arribi juliol. I que cada matí em llevi amb ganes.
