que bé que plogui

Fumar quan plou és un incordi, perquè com tinguis la mala sort que et caigui una sola gota damunt el cigarret, ja el pots llençar. I la llei de Murphy diu que si ha de caure’t una gota d’aigua al damunt, serà al cigarret. Comprovat.

Fa dies que plou gairebé tota l’estona. Ara mateix està plovisquejant i fa fred, tot està moll i els cotxes quan passen, aixequen aigua. I porto estona davant de l’ordinador concentrada quan, de cop, he pensat que em vindria de gust un cigarret. M’he quedat absorta en el meu pensament fumador: m’aixecaria de la cadira, estiraria les cames, agafaria un cigarret de la meva bossa i l’encenedor (tot i que potser ja el tindria dins de la butxaca del xaleco), sortiria a fora de la botiga i em posaria davant de la porta, que queda arrecerat de la pluja. Com que a qui a dins s’està calent, em pelaria de fred. M’he vist encogida de braços bellugant-me per entrar en calor. Com que els cotxes esquitxen, segur que em mullaria. Com que cauen gotons de dalt del sostre, segur que un aniria al meu cigarret. El meu pensament fumador, s’ha esfumat.

Veus que bé que plogui!