Vols alguna cosa més?

Què passa quan estàs al llit, malalt, i no pots fumar? Jo, per sort, a la meva vida he estat molt poques vegades malalta o tant, que hagués de fer llit. Malgrat he estat una fumadora empedernida, he estat una dona amb salut. Però si faig un esforç de memòria, recordo haver fet llit, amb febre, suant i dormint alguna que altra vegada. I haig de dir que, en aquestes situacions, no fumava. Ni ganes.

Ara bé, així que començava, repeteixo, començava a trobar-me una miquetona bé, santtornemhi. M’aixecava del llit, abrigadeta, anava a jeure al sofà, i a inhalar nicotina. I quan l’acabava, respirava tranquil•la, i me’n tornava al llit. Recordo que aquell cigarret podia ser moltes coses, totes menys agradable. Em marejava, mal gust, em podia fer tossir... Però jo allà com una campiona aguantant el tipus. Fumar té això.

Quan vaig estar ingressada una setmana a l’hospital perquè acabava de tenir el meu primer fill, en aquella època (déu meu! època!), anaves a la sala de fumadors. I així que vaig poder posar un peu a terra, a fumar. Durant l’embaràs ja no ho havia deixat, fumava menys, potser, però vaig fumar tots els dies. I un cop el nen a casa, fumàvem tots dos, vull dir, el seu pare i jo. Ara faria mal a la vista, la qual cosa és un què.

Tot això per dir que el peu em fa mal, gairebé no puc caminar, i que aquests dies he estat emprenyant al Xavier que em porta el sopar, m’acompanya a la dutxa, em porta el llibre, la llana, el comandament... i ahir em va dir:

- Vols alguna cosa més?

I jo li vaig dir.

- Un cigarret.

No va colar.