com t’enyoraré aquest Nadal

Generalment el mes de desembre m’ha suposat més mal de caps que alegries. És obligat que tot surti bé, obligat que tothom sigui feliç, obligat gastar un munt de calers, obligat trobar-se amb la família, obligat passar-ho bé... Massa coses obligades. I recórrer al tabac en aquell moment que voldries no estar, va bé. Quants cops hauré agafat un cigarret i amb l’excusa de sortir a fumar, m’he volatilitzat? Quants m’ha salvat?

Quan estava deprimida, perquè pel Nadal em deprimeixo més sovint que en altres èpoques, fumava. Amb melangia. Inspires, penses i deixes anar el fum.

Quan estava tipa, de tant menjar. Perquè sembla que pel Nadal s’ha de menjar molt o has de justificar-te amb un “està molt bo, però no en vull més!” Doncs quan estava tipa, què millor que agafar un cigarret i fumar-lo, per fer baixar. Per no endrapar més.

Pel Nadal no es pot parar la taula de qualsevol manera, no es pot vestir de qualsevol manera, no es pot estar de mal humor... Doncs mira, jo m’hi poso. Per dissimular, un cigarret i al balcó.

Què faré ara!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!????

Potser que no expliqui que no fumo i sortir igualment. Total, només fumava jo! Ningú se n’adonarà.

Com t’enyoraré!!!!