vist i no vist

A la botiga no tenim calefacció, s’ha espatllat. I fins dilluns no podem trucar al servei tècnic perquè estan d’aqüeducte. Així que fa fred. No és que no es pugui suportar, però en fa. I tenim un escalfador, només un, perquè si en posem dos, salten els ploms.

El cas és que preveient que fa fred a la botiga, aquest matí he decidit vestir-me abrigada. He agafat el xaleco que tinc acolxat que abriga moltíssim i que acostumo a fer servir quan surto els caps de setmana, i me l’he posat.

Aleshores he posat la mà a la butxaca perquè he notat que hi havia alguna cosa a dins i... HE TROBAT UN PAQUET DE DUCADOS!!!!!

He fet un xiscle, no sé si d’horror, de felicitat, de sorpresa... Me l’he quedat mirant amb els ulls molt oberts, incrèdula, i de sobte, ha desaparegut, s’ha volatilitzat. Els meus dits s’han quedat agafant l’aire.

El xavier m’ha dit: anem, que arribem tard.

Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh.................