feliç 2012!

Demà farà un any que em vaig fer el propòsit de deixar de fumar i no és que el fes cada any, què va. Jo era de les que deia que volia fumar i que el dia que ho volgués deixar, ho deixaria, però havia de tenir motius. El 31 de desembre de l’any passat vaig considerar que tenia motius per fer-ho i recordo perfectament que amb la boca plena de raïm, just després de les 12 campanades, vaig pensar: “L’any 2011 deixaré de fumar”. I així ha estat. He deixat de fumar.

No ho dic amb prepotència, ni amb xuleria, al contrari. Ho dic amb l’ànim de convèncer a qui sigui, que quan es vol, es pot. És l’únic ingredient que cal per deixar de fumar: voler. I clar que no és fàcil, però si deixes de fumar sense voler, sense tenir-ho clar, el fracàs està gairebé garantit, no cal ni posar-s’hi i passar-ho malament. Ara bé, si vols, ho aconsegueixes. Malgrat tot.

Fa més de quatre mesos que no fumo. I ho enyoro moltíssim. I en els moments xungus, el primer que penso és “vull fumar”. Però de seguida recorro a les bones sensacions que tinc perquè ja no fumo: no haver de sortir al carrer mentre treballo, no haver de buscar bars amb terrasses, no haver de gastar diners, no haver de patir perquè allà on estic “no es pot fumar”... Ahir vaig córrer un bon tros per poder creuar un semàfor en verd i no vaig esbufegar gens ni mica! No era l’edat, era el fum!

Volia desitjar-vos un molt bon any. Penso que és amb optimisme que es poden fer front a tants i tants problemes que ens sorgeixen a tots cada dia i que sovint ens superen. Així que ens desitjo amb tota l’ànima que aquest any que ve sigui millor, si us plau!

I a veure quin propòsit em faré aquest any! (Estic intrigada i tot!)