Odio les festes de Nadal, les trobades familiars, les complicacions que em suposen tots aquests dies. I tot plegat em provoca cert estat de depresió i estrés que em fa enyorar moltíssim fumar.
Però ja ha passat el Nadal. Després de dinar, tots davant de la llar de foc fumant i jo ben lluny per poder superar la prova. I el meu cunyat que em diu:
- Si vols, en tinc.
Me l’he quedat mirant incrèdula. I li he dit:
- Fa quatre mesos que no fumo, no ho tiraré ara tot pel terra!
I ell i la meva cunyada, a l’hora, em diuen:
- I què et penses! nosaltres feia 15 anys que no fumàvem!
Fantàstic tenir una família així.
Realment tinc una força de voluntat que ni somiava. Si m’haguessin demanat que digués deu qualitats meves, mai hagués dit “tinc força de voluntat”, perquè no la tinc. Ni que m’haguessin demanat cent. I ves per on, en algun lloc amagat, en dec tenir una mica de reservada, per aquestes ocasions. Perquè avui, avui m’hagués aixecat de la cadira i hagués agafat el cigarret que m’oferia el meu cunyat i m’hagués anat davant de la llar de foc a fumar i m'hagués importat un pito.
I ara estaria sumament penedida. Segur.
Així que m’he quedat asseguda a la taula, amb la meva filla al costat, mentre tots fumaven a l’altra banda, davant de la llar de foc.
Demà serà més fàcil. Ningú fuma.
Ja li val al cunyao, eh? Però deixem-lo estar, que el primer round de les festes nadalenques ja ha estat superat!
ResponEliminaSalut!