Avui és la meva tarda lliure. Aprofito. I m’alegra dir que em falten només quatre dies per la primera fita: 30 dies sense fumar! Estic més que satisfeta!
El resum d’aquesta setmana és que he estat irritable. Potser és per l’estrès de la feina o potser és perquè no puc fumar. O potser és ambdues coses afegint la calor, però el cas és que si li pregunteu al xavier us dirà que estic insuportable. Que mossego. Que estic a la que salto. Però a estones. No sempre. Quin consol... no?
Però no fumo. I ahir em vaig alegrar de no fumar. Vàrem anar a sopar a un restaurant a Mataró per celebrar el meu sant i hi havia taules a fora i a dins. A fora és on haguéssim anat quan fumava, però feia una xafogor... tot i així, abans, haguéssim sopat fora, perquè jo pogués fumar. Però vàrem dir: hi ha aire condicionat a dins? Resposta: sí, és clar! I sense pensar-ho ni un segon, cap a dins. Què fresquet!!! Vàrem sopar molt a gust!!! I cap angoixa: ja no fumo. I em vaig alegrar. Vaig pensar, “aquesta era una de les coses que em fastidiava quan fumava”.
Què bé no fumar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada