dilluns, 19 de setembre del 2011

com t'enyoro!

Jo crec que ja he deixat de fumar, vaja, que ja he passat el pitjor i que ara només es tracta d’anar comptant els dies que fa que no fumo.

Ara bé. Hi ha molta gent que m’ha comentat: “Jo també vaig deixar de fumar... però hi vaig tornar”. Jo mateixa en sóc una. Fa anys, vaig deixar-ho i no vaig fumar durant tres anys. I m’enyorava tant, que hi vaig tornar. I després ho vaig deixar un altre cop, durant sis mesos no vaig fumar i hi vaig caure de nou en un moment de daltabaix emocional. I aquesta serà la meva tercera vegada. I quan penso en fumar, ara, ho faig amb nostàlgia. Em dic a mi mateixa que “què bé que no fumo!” però... hi ha moments, molt concrets, que trobo a faltar i molt l’acte de fumar: obrir el paquet, estirar el cigarret amb cura, posar-me’l entre els llavis, agafar l’encenedor i apropar-lo a la punta, inspirar profundament, treure el cigarret d’entre els llavis i expirar el fum a poc a poc, molt a poc a poc, a vegades fent dibuixos. I aleshores agafar la ploma i posar-me a escriure. O teclejar a l’ordinador.

Com enyoro fumar. No és una sensació física, ho és mental.

Ja ho havia dit, oi?

1 comentari:

  1. Jo crec que sempre s'enyorarà i que amb això haurem de conviure. Sabem, però, el que ens hi juguem, i no defallirem!

    Au, ànims i endavant!

    ResponElimina