Avui he anat a Barcelona amb la meva mare a comprar-me llanes per fer-me un jersei, el seu regal de sant. Per cert, les he comprat super maques i li han costat un pastón. Espero fer-ho bé!
El cas és que m’he llevat d’hora, el xavier i jo hem anat a Sabadell a comprar per la botiga i després m’ha acompanyat a Barcelona. Com que hem arribat molt d’hora, hem anat a esmorzar. Al carrer Aragó, un frankfurt qualsevol que, tot sigui dit, m’ha fet un entrepà de truita francesa que estava molt bo. Asseguts a la barra, menjàvem l’entrepà i bevíem cervesa. I així estàvem quan una noia ha entrat i ha demanat dos cafès per emportar. A fora esperava una altra noia, amb un cigarret i no he pogut evitar pensar que fumar té això, has de prendre’t el cafè a qualsevol lloc a l’aire lliure. A mi ja no em passaria més això.
La noia de fora, ha agafat el cigarret, se l’ha posat entre els llavis i ha inspirat. Seguint els seus moviments i sense treure-li els ulls del damunt, he agafat la meva cervesa, me l’he posat entre els llavis i he fet un glop. Jo esperava que la noia deixés anar el fum. Però no. Ha tardat uns segons, masses pel meu gust. I la que ha deixat anar el fum, he estat jo. Després del meu glop de cervesa, he deixat anar el fum del cigarret que es fumava la noia. I aleshores me n’he adonat que jo no estava fumant. I m’he posat a riure.
La veritat, com més dies passa, més em costa. Aquesta nit he tornat a somiar que fumava. He agafat unes tisores i he tallat la punta del cigarret i l’he continuat fumant apagat.
Un dia més, he dormit fatal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada