dijous, 1 de setembre del 2011

em voldran ells?

què llargues són les setmanes...
La raça fumadora està en perill d’extinció. Me n’adono quan veig pel•lícules o faig memòria amb els col•legues de temps passats, de “recordes quan...?”

... Quan anaves al metge i aquest estava assegut davant d’una gran taula amb un cendrer al costat ple de burilles i ell amb una entre els llavis mentre prenia nota de les teves dades personals?

.... Quan a classe el profe de matemàtiques escrivia a la pissarra amb el cigarret entre els dits groguencs i tota la sala estava plena de fum perquè nosaltres també fumàvem?

... Quan anàvem al cinema i enceníem un cigarret al mateix temps que en Humphrey Bogart?

... Quan anaves a veure algú a l’hospital i sorties al passadís a fumar un cigarret?

... Quan el meu pare, l’últim dia de l’any, em deixava fumar un que a mi em semblava realment asquerós perquè no tenia ni 11 anys?

Imatges històriques que podem veure a vegades a les pel•lícules velles que fins i tot fan mal a la retina. Què fort! Pensem ara...

Doncs d’aquí a un temps, i no falta tant, els fumadors serem uns pocs i practicarem aquest esport en la més absoluta intimitat perquè la gent ens mirarà malament i ens sentirem bitxos raros.

Sí, sí... ja ho sé, he escrit en primera persona del plural perquè... no sé, m’agrada formar part del col•lectiu fumador, em solidaritzo amb ells. Malgrat ja no fumi més, vull ser una fumadora que no fuma. Em voldran ells?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada