dimarts, 23 d’agost del 2011

els professionals? no, gràcies!

vint-i-un dies per a la primera fita
Fa cosa de tres o quatre anys el meu metge de capçalera em va dir: t’hauries de fer una prova per saber com t’afecta això que fumis. I jo vaig somriure i li vaig dir: “el que vols és convèncer’m perquè deixi de fumar...”. Ell em va dir que no, que havia de ser jo qui volgués deixar de fumar i que potser, si veia que estava fumuda, ho faria.

Vaig acceptar fer la prova. Respires fons i expires. I et diuen com d’obturats tens els pulmons.

El dia que vaig anar a recollir els resultats esperava una reprimenda. Però no. El metge em va dir: “pots seguir fumant, encara no estàs del tot xunga”. No és literal, però em va dir això. I clar. Vaig seguir fumant i aleshores, a més, sense remordiments. És que el meu metge...

I fa un parell de dies una farmacèutica em va dir “tu tranquil•la, que és molt fàcil recaure, així que si tornes a fumar, no t’angoixis, és normal”. Si és que... potser que m’allunyi dels professionals.

Per cert, no sé si avui us ho havia dit, però enyoro l’acte de fumar. Però també enyoro quan tenia 20 anys. I? Ajoyagua.

Apali, que qui dia passa, any empeny.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada