dilluns, 15 d’agost del 2011

quin dia? (escollir una data)

29/7/2011, quinze dies per no fumar més

Sí, fumar és agradable però ni molt menys tots els cigarrets que et fumes són agradables. Diria que només un 20% ho són. La resta, els fumes perquè fa estona que no fumes, perquè tens un moment per fumar, perquè algú altre fuma... A mi la majoria em deixa la boca “apestosa” i haig de menjar juanoles per no tenir mal alè. Moltes vegades he pensat que estaria bé ser capaç de fumar auqest 20% agradable, els de després d’esmorzar, dinar... però quan et fumes un paquet diari i ho fas de de fa anys, reduir el consum és tan difícil o quasi tan impossible com deixar de fumar. Reduir els cigarrets que et vols fumar cada dia, m’arriba a obsessionar i encara en sóc més depenent. I el suplici s’allarga. Així que no. No es tracta d’enganyar-me dient que fumaré menys, sinó tallar-ho d’arrel. Deixar de fumar, dràsticament.

Un cop decidit que vull deixar de fumar pels motius que penso i que ja he citat, he de buscar la manera de fer més fàcil el que de fàcil no té res. La primera de les premisses és buscar una data, marcar en el calendari, quan deixaré de fumar.

Hi ha molta gent que, des de desembre quan els he dit que aquest any deixaria de fumar, em deien: “doncs deixa-ho ja!” Volent dir que, si vull no fumar, perquè continuo fumant? La resposta és, deixaré de fumar a partir del dia que he decidit.

L’estiu és un bon moment, trenco amb totes les rutines, viatjo amb autocaravana, tinc horaris ben diferents... Des de gener fins ara, he estant confirmant la meva decisió de no fumar i haig de reconèixer que a mida que s’ha anat acostant la data, les ganes de desdir-me han augmentat. Però també és cert que vull deixar de fumar i ho vull fer. Tan de bo fos fàcil, però no ho és gens. El monu és tan fort, que controla el teu cervell, la teva voluntat, l’estat d’ànim, l’humor... Passar el monu és el pitjor. I sembla mentida la superdependència que en realitat tens al tabac quan creies que el controlaves. Quants cops hauré dit que “fumo quan vull i si en algun lloc no puc fumar, doncs no fumo”? Mentida podrida. M’enganyo. I la prova la tindré quan deixi de fumar i m’envaeixi el monu. Sé que sóc addicte i les addiccions no són gens bones i deshabituar-se, dolorós. Però quan ho aconsegueixes, la recompensa és gran.

Sé què passa quan deixes de fumar perquè ja he deixat de fumar altres vegades, i amb èxit si tinc en compte que durant tres anys no vaig fumar, però un fracàs perquè després de tant d’esforç, vaig cometre l’imperdonable error de “fumar només un” perquè l’ocasió s’ho mereixia. Com un alcohòlic, un exfumador no pot tornar a tastar el tabac.

El cervell es quedarà amb el bo de fumar, només recordarà que era agradable, que ens relaxava, que ens produïa plaer i en algunes ocasions la temptació serà gran, però caure en ella és un greu error, perquè si després de tot el que hauré de passar, acabo tornant a fumar d’aquí un temps... no val la pena ni començar.

Deia que fumar relaxa. És mentida. Fumar ens relaxa perquè si no ho fem, ens entra el monu, que és molt diferent. Sóc drogodependent i com que el tabac no està mal vist, fins ara, doncs ho puc ser amb tota la impunitat social, al contrari dels que es punxen o beuen. Però no m’enganyo, sóc drogodependent. I tindré monu.

Què puc fer per tenir menys monu? O per què no sigui tan dur?

Avui és el meu segon dia de planificació. Estic mirant de reduir els cigarrets que fumo. Tot i que no sé si això serveix realment de res. Ja us ho explicaré.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada