potser sí que em va anar bé...

sis dies sencers sense cigarrets

He estat rumiant per què aquest cop no m’està costant tant deixar de fumar... Clar que pot passar que demà mateix em posi histèrica, perquè demà començaré la segona setmana i el que recordo és que la segona setmana era la pitjor.

En fi, com deia, he estat pensant que potser, només potser, el fet d’haver-me fumat aquells set paquets sabent que eren els últims, dosificant-los, analitzant-los... el dia X no va ser tan dur.

Durant aquella setmana cada cop que agafava un cigarret pensava: de debó amb aquest no passaves? Realment et venia tan de gust que no podies no fumar-lo? I la resposta generalment era negativa, és a dir, sí que passava, no, no em venia tan de gust. Ja ho deia aleshores que només el 20% eren dels bons.

L’altra cosa que feia en aquella època (imagineu-vos, ja parlo d’aquelles dues setmanes com a època i no fa ni un mes!). Doncs l’altra cosa que feia era no agafar el paquet de tabac, és a dir, que sortia a passejar, deixava el paquet a l’autocaravana. Que agafava una cadira i anava a fer mitja al solet, el paquet es quedava a dins. Que anàvem en marxa, el paquet ben lluny. D’aquesta manera, a poc a poc, suposo, vaig anar deshabituant-me de la nicotina, sense que fos d’avui per demà, sinó palautinament...

Així que rectifico el que deia fa uns dies, de fet, quan encara fumava. Dosificar el que fumes abans de deixar de fumar definitivament, ajuda a no tenir tan monu. Almenys la primera setmana! O.... almenys a mi.

Demà, dissabte. 1 setmana!