dijous, 18 d’agost del 2011

ja treballo i no tinc temps de fumar

cinc dies sencers sense cigarrets
Avui ha estat el dia més difícil fins ara i la veritat és que tampoc és que hagi estat monu, monu... només que he tingut ganes de fumar vàries vegades... La cosa ha anat així:

El meu cervell: ara un cigarret... mmmmmhhhh
Jo: Ui, sí...! Mmmmmhhhhh!!!! Ai, no! Que ja no fumo!

Però el cert és que a la botiga ja no tinc temps ni per ni pensar-ho. Abans ja ho tenia complicat per escapolir-me per fumar de tant en tant, així que ara ni tan sols m’haig d’amoïnar de mirar de trobar la manera d’escapolir-me. Ara ja no em cal. La qual cosa està molt bé, tot sigui dit de pas.

Els moments més crítics haig de canviar d’activitat i de pensament. Per exemple, després de dinar és millor que no faci sobretaula. Molt millor aixecar-me de la taula ràpid i posar-me a rentar plats i un cop nets, a fer la migdiada. Em desperto i a treballar ràpidament. I l’hora de dinar queda llunyana...

No sé... ara mateix em fumaria un cigarret, no diria que no. Però no sóc jo la que se’l vol fumar, perquè jo JA NO VULL FUMAR. Qui se’l vol fumar és ell. I ell em manipula. I no tolero els manipuladors. Així que ho té magre. Noi, avui tampoc tindràs nicotina! Ni demà, ni demà passat, ni MAI MÉS! (I ell em diu amb un somriure maquiavèlic: mai diguis mai més...)

Ja tinc tatxats cinc dies, i avui quasi ja són sis... a punt per superar la primera setmana!!!! Ara em ve al cap allò de: PRUEBA SUPERADA!!!! i tothom aplaudint...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada