dissabte, 27 d’agost del 2011

una qüestió mental

Dues setmanes acomplides!
Quan algú no ha fumat mai, li costa d’entendre que els fumadors tinguem necessitat imperiosa de fumar de tant en tant, que no puguem estar-nos tota una jornada laboral sense ficar-nos nicotina al cos. Entenc que no ho entenguin, o no. Quan parlem de gent que es punxa i que els agafa el monu, tots entenem que ha de ser terrible, que fins i tot, deshabituar-los passi per donar-los metadona. I jo no m’he punxat a la vida, però ho entenc.

Els fumadors som una classe de gent, sí, sí, una classe de gent malvista socialment. Fa un temps, diu la meva cunyada que no ha fumat mai de la vida, estava mal vist no fumar. Quan ella era jove, només no fumaven les “tontes” o “mojigates”. Calia tenir molta personalitat per no fumar en aquells ambients. Ara és bastant el contrari. Els no fumadors són “els bons” i els fumadors som una classe de gent que embrutem, egoistes, incívics, intolerants...

I en certa manera suposo que és cert. No ens tracten com a persones malaltes, enganxades a la droga. Ens tracten com a persones normals que fumen, però que, si volguessin, deixarien de fumar. I els pitjors són els exfumadors. “Jo he deixat de fumar!”. I com que ell ha deixat de fumar, tot el món ho pot fer.

Espero no convertir-me en una exfumadora d’aquestes. Fins i tot espero ser capaç d’ajudar a gent que vulgui deixar de fumar. Perquè, senyors, senyores, crec que ja ho he dit, deixar de fumar de fàcil no té res. Força de voluntat, sí. Si vull ho deixo, sí. Però, collons, com costa guanyar cada dia la batalla contra el cervell!

Demà iniciaré la meva tercera setmana. Si sóc sincera hauré de dir que no ha estat tan difícil, ni molt menys. Segurament perquè estava tan i tan mentalitzada que el cervell ja havia perdut la guerra abans de començar-la. Però no per a tothom és així.

Cada cop que tinc ganes de fumar, em poso immediatament a fer alguna cosa que em faci concentrar l’atenció. Així és com passo els moments més crítics. I vet-ho-aquí, me n’adono que la necessitat de fumar no és física, és només mental. PENSO que tinc ganes de fumar. Però NO SENTO que tingui ganes de fumar.

Com deia. És una qüestió del cervell.

2 comentaris:

  1. És normal que llegint el bloc i sent "no-fumador" m'entrin ganes de començar a fumar per veure si tot el que expliques sobre el procés de deixar-ho és així???

    Grrr... dilema moral. Sort que a NZ un paquet de tabac val $15... (9€).

    ResponElimina
  2. Ni se t'acudeixi! Ja t'ho explico jo!

    ResponElimina