dilluns, 15 d’agost del 2011

els que t'estimen

2/8/2011, onze dies per no fumar més

He acabat el paquet número 6. “No me quedan más que cinco”. Sincerament, hagués estat “més fàcil” no portar tabac. El xavier em deia que llencés el tabac i llestos. Per a mi això és un sacrilegi. Me’ls fumaré.

El paper de la parella és molt important i, a l’hora, difícil. Perquè quan tens monu, contra qui carregues el teu mal humor i la teva, no exagero, fúria, és contra qui tens al costat.

En aquesta decisió de no fumar, l’important i imprescindible és que siguis TU qui vulgui deixar de fumar. No importa què digui la parella, els fills, la família restant o els amics. Ets tu qui ha de voler deixar-ho pels teus motius, no perquè t’ho diguin o recomanin o demanin els altres.

Evidentment és més fàcil deixar de fumar si al teu voltant no tens gent encenent cigarrets. I també és més fàcil, ho sé, quan la decisiío la prens conjuntament amb algú, per exemple, la teva parella. No és el meu cas. Jo sóc l’única que fumo. I no suporto que em diguin “va, no fumis”.

El que espero de la meva parella és que no s’hi fiqui gens, que no em controli, que no em digui res, necessito que em deixi fer i no em faci gens de cas quan em posi de mal humor, que em suporti.

El monu més fort és la segona setmana i fins a un mes, gradualment de més a menys. Suportar els meus malshumors i estirabots durant un mes no ha de ser tan greu si la teva parella es fa càrrec que “estàs malalta” i “estàs passant el monu”, una qüestió, això sí, transitòria.

No dic que sigui fàcil per a ella, però tu tens tantes lluites que guanyar que poder “carregar” contra algú, pot ajudar-te a descarregar adrenalina. Però és clar, no vols enviar la relació a fer punyetes.

Sí, senyors i senyores, passar el monu és terrible.

I això és el que ens dóna evidència del que estem enganxats, de la dependència que tenim al tabac i de l’histèric que ens posa no fumar.

Però ho tinc clar. Puc. I puc perquè ho vull. Serà que la vida no t’ofereix coses molt pitjors i les vas superant. No fumar serà superar una malaltia. La recompensa és gran i compensa de totes totes.

Tinc sort perquè vull deixar de fumar i la meva parella està amb mi, en silenci, desitjant que ho aconsegueixi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada