posant-me gorda i sana

vuit dies sencers sense cigarrets

Primera setmana superada i amb èxit. Però sabeu què he somiat avui? Doncs que agafava un cigarret i me’l fumava i el millor del somni era que quan el xavier em deia “però què fas!”, jo em mirava el cigarret i li deia: “ostres, és increïble, ni me n’he adonat que l’encenia!”. Està clar que el meu cocu s’enyora.

Després d’una setmana sense tastar nicotina haig de dir que:

- ahir vaig pujar unes escales (un montón) per sortir del pàrking a Vic i quan vaig ser a dalt, no esbufegava.

- avui m’he posat a córrer dalt d’una cinta i tampoc esbufegava (de fet, he corregut dalt d’una cinta per corroborar que ja no esbufego).

- estic substituint el cigarret per tot allò que pillo.

Resum, doncs, de la setmana, estic més sana i aviat més gorda.

I com no, he decidit donar-me un premi per haver estat una setmana sense fumar: m’he comprat un xaleco a Vic. M’encanten els xalecos i el vaig veure des de fora de la botiga, vaig entrar, vaig mirar primer la talla i després el preu i vaig dir: “uns set paquets de tabac!” i a la bossa! Vaig estar de sort perquè trobar un xaleco que m’agradi i que tinguin la meva talla i que, a més, costés el que costen set paquets... la providència m’ajuda i m’anima.

Avui diumenge, dia tranquil.

Ah! per cert, prohibeixo a tothom que em digui allò de "t'estàs engreixant...". JA HO SÉ QUE M'ESTIC ENGREIXANT, però ja m'aprimaré.