l'olor del cigarret

vint dies per assolir la primera fita

Ara mateix estava pensant si seré ex-fumadora, no-fumadora, de la lliga anti-tabac... no, de les d’anti-tabac segur que no. Mai he suportat als que deixen de fumar i aleshores batallen contra tots els que fumen, com si fossin uns ressentits. Jo prenc la decisió de no fumar però deixo que els demés facin el que considerin. És més. L’altra dia algú va encendre un cigarret just davant meu i gairebé m’aixeco de la cadira per anar corrents a perseguir l’olor del tabac. Per déu! Quina bona olor!

Quan jo era petita i anava amb cotxe amb el meu pare, recordo perfectament que ell encenia un cigarret, un Rex per cert més exactes. L’encenia mentre conduïa. Tenia encenedors llarguíssims perquè fos més fàcil fer-ho mentre anava al volant i un cendrer al costat esquerra per poder tirar la cendra amb la mà esquerra que es fa servir menys que la dreta quan condueixes, vull dir que certament és més còmode i fàcil portar el cigarret a la mà esquerra perquè amb la dreta has de canviar de marxes... El que volia explicar. El meu pare encenia el cigarret i mmmmhhhhh Ara mateix recordo l’olor que desprenia. M’encantava ja aleshores! Quan seia rera seu al cotxe, em venia amb línia directa al nas, i això que obria la finestra... Ara seria impensable, però abans tot era diferent.

Sempre tindré bon record del tabac. Però ha de ser això, un record, per explicar anècdotes: recordes aquell dia que vaig encendre un del revés? Recordes quan estava obsessionada perquè no tenia tabac i vàrem anar a les 12 de la nit a una benzinera a buscar-ne? Sí, sí, abans a la benzinera venien tabac!

Per cert. Porto unes quantes nits dormint malament. Avui m’he llevat molt trista perquè he tingut un mal son... Com que quan estic conscient el meu cocu no pot amb mi, em castiga per les nits, quan estic amb la guàrdia baixa...

Això és més llarg que un mes sense pa... Perdó, a partir d’ara, això és més llarg que un mes sense fumar.