dilluns, 15 d’agost del 2011

pastilles sí, pastilles no

31/7/2011, tretze dies per no fumar més

Set cigarrets em vaig fumar ahir. I me’ls fumo perquè m’entra no sé què d’imperiós que necessito fumar i quan l’encenc, em penediexo perquè en el fons no el necessitava tant.

Bé. Segueixo amb la cronologia del meu pla per deixar de fumar.

Tenia motius, dia per deixar de fumar i pastilles per ajudar-me i 10 paquets de tabac, els meus últims paquets de tabac. I marxem de vacances. I va arribar el dia X, el dia 28 de juliol.

El dies previs al dia X, vaig fumar normalment, sense manies, com sempre. Fumo més a la tarda que al matí, tot i que espero amb moltes ganes prendre’m el cafè amb llet així que em llevo per fumar-me el primer cigarret del dia. I ho segueixo fent. Potser seria el primer d’eliminar... ja veurem.

Vaig estar amoïnada per la proximitat de la data en què començaria el calvari del monu, però com que durant la primera setmana podia continuar fumant, la cosa no pintava tan malament. A més, les paraules de la farmacèutica dient: “és fàcil que trobis mal gust a fumar” m’animava. T’imagines? Fumar i pensar “ecs!”. Genial. Perquè ara penso “fumar i mmmmh...”

El dia X em prenc el cafè amb llet, així que em llevo, i encenc un cigarret. Agafo la caixa de les pastilles i... sorpresa! A dins hi ha el prospecte que és més llarg que un mes sense fumar. Primer dilema: llegeixo el prospecte? Però això de prendre pastilles cegament... a més, a mi no m’agrada prendre medicaments i molt menys si són cars. La meva mare sempre diu que els millors són els que valen poquet. Si són cars, espatllen altres coses.

Vaig llegir el prospecte en veu alta i ja intueixes de seguida que les pastilletes no són “innocents”: “Lea todo el prospecto detenidamente antes de empezar a usar el medicamento”. I així ho vaig fer, malgrat vaig començar pels “Efectos adversos”. Marededeusenyor: comença amb “Si está tomando CHAMPIX y siente agitación, depresión, cambios en el comportamiento o pensamientos suicidas, debe dejar el tratamiento y consultar con su médico inmediatamente.”

Quin mal rotllo! Passar el monu ja sé que em produeix agitació, depressió, mal humor, agressivitat amb la gent que m’envolta... però mai he tingut pensaments suïcides per no poder fumar!

Vàrem llegir el prospecte de dat a baix i les contraindicacions anaven de l’1% a l’1 per mil: mals sons, mal de panxa, depressió, desitjos de suïcidar-se... La llista feia un pam en lletra de cos 6. Com per a desanimar a qualsevol. Potser no l’hauria d’haver llegit i creure que si te l’han receptat, és que no és tan dolenta. Però després, si passa alguna cosa, la responsabilitat és teva, i el pitjor, les conseqüències són per a tu. Així que tal qual les havia obert, vaig tancar-les i les vaig guardar. Almenys de moment, estant de vacances no me les prendria.

Segurament d’aquí a un temps estaran millorades i més provades, ara són una novedosa novetat. I jo ganes de fer de conillet d’índies... doncs no. No en tinc.

I, fredament. La pregunta que em faig és: És que no puc deixar de fumar jo soleta? Jo, la tia que ha pogut amb tot i més en aquesta vida? Realment hauré de reconèixer que la meva dependència és extrema. Per cert, constato que fumar no em relaxa, el que passa és que fumar em treu el monu.

M’he comprat til•la perquè no he trobat valeriana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada