Me n’he adonat que hi ha molts moments que aturo allò que estic fent per fumar. Estic la mar de bé fent alguna cosa i, de sobte, el cervell em diu “fa estona que no fumes!” i jo, obedient, aturo el que estic fent per encendre un cigarret i deixar-lo, sovint, cremant-se al cendrer. I vaig fent calades, però la majoria es consumeix allà solet. Cremo els diners, vaja.
Quan estic fent mitja és impossible fumar. Crec que n’he après precisament per quan arribi el moment de tenir les mans ocupades. Quan escric, quan llegeixo, quan estic traginant a la cuina, netejant, passejant...
Hi ha moltes ocasions que fumo per inèrcia. Arribat el moment, l’hauré de superar però crec que aquests no seran els moments difícils. Els pitjors arribaran amb el cafè amb llet del matí, el de després de dinar, el de les converses asseguts al sofà...
En fi. Ha arribat el moment. Demà vull ser una no fumadora i no només demà, sinó que, a partir d’ara i per a sempre.
Ànims noieta!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada